Un context nou que el Girona necessita entendre (0-1)

GironaSempre costa acceptar les derrotes. I si, com el Girona en els últims anys, cada dia s’ha vorejat l’excel·lència, costa una mica més. Montilivi necessita entendre el nou context, necessita pair el descens. Perquè encara que es prometi a ell mateix que farà tot el possible per tornar a Primera, la realitat actual és molt diferent de la que fa només uns mesos -sí, només uns mesos- enlluernava tota la ciutat. Avui es respira tristor. Hi ha una ferida oberta, i no és pas petita. Encara amb el cor trencat, el retrobament amb la seva afició va acabar en derrota contra el Montpeller (0-1). L’ambició, això sí, és il·limitada. No hi ha ningú que no pensi que recuperar la categoria és una obligació. Per pressupost, recursos interns i actius de plantilla, el Girona ha de ser un dels conjunts més forts. En principi, perquè la Segona Divisió no coneix favorits.

Amb les graderies dels gols tancades, la supletòria de gol nord a les escombraries i la de gol sud a mig desmuntar, la resposta de l’estadi va quedar lluny de les xifres que s’han vist en els últims temps. No van arribar als 2.650 espectadors. Potser perquè tothom està de vacances, però potser també perquè a Montilivi s’han quedat els 4.000 de sempre i el descens ha separat el gra de la palla. Tampoc falta gaire per esbrinar la resposta, queden 15 dies perquè comenci la Lliga a la Segona Divisió, on torna el club gironí aquesta temporada. Conscient d’això, el vestidor ja ha reclamat una vegada i una altra que volen el suport de l’afició. Juan Carlos Unzué s’ha fet un fart de dir-ho durant l’estiu. Minuts abans de començar el partit i micròfon en mà, ho va repetir: “Heu de saber que volem aconseguir, gràcies al fet de practicar un bon joc i demostrar una actitud d’equip, que estigueu al nostre costat, perquè sereu una part molt important dels nostres èxits. Pujar a Primera no serà gens fàcil, però sí que ens motiva molt i ho aconseguirem entre tots. No vull que siguin només paraules, parlarem amb fets”, va exclamar Unzué, que va acabar amb un “Visca Catalunya” un discurs que s’havia animat a obrir en català. La intervenció d’Àlex Granell va anar pel mateix camí. “El nostre estímul és que vulgueu seguir amb nosaltres. Treballarem per tornar-vos la il·lusió”. Abans, el públic havia xiulat Doumbia, que va saltar a la gespa amb tota la tranquil·litat del planeta per fer-se la foto de grup. Segur que el davanter ivorià desapareix quan toqui fer-se la fotografia oficial, perquè tothom li està buscant destinació perquè faci les maletes. El més aclamat, per descomptat, va ser Cristhian Stuani.

De menys a més

Quan l’àrbitre va xiular l’inici, el Girona va recordar qui és, perquè el Montpeller va sortir molt més endollat i ja havia foradat les xarxes al cap de quatre minuts gràcies a una acció de Laborde que va enganxar la defensa gironina badant, en una distracció que no devia agradar gens a Unzué. I això que, sobre el terreny de joc, l’alineació era bastant engrescadora. Per primera vegada aquesta pretemporada, els gironins van sortir amb el més semblant a un onze de competició. Dibuixats amb un 3-4-2-1, van jugar: Juan Carlos; Maxi Villa, Alcalá, Muniesa; Pedro Porro, Aday Benítez; Paik, Àlex Granell; Borja García, Samu Saiz; i Marc Gual.

Veure’s per darrere en el marcador no va fer que els blanc-i-vermells es desorganitzessin. Ni se’ls va veure impacients, ni tampoc frustrats, malgrat que ni de bon tros van portar el pes del partit, perquè els francesos, dissenyats per fer-se un lloc en les competicions europees, van ser un equip més madur. Tàcticament, el Girona va ser seriós, i va posar dificultats en molts moments a un rival de categoria superior que va desequilibrar el duel amb eficàcia. Àlex Granell, al mig del camp, va ser qui es va carregar l’equip a l’esquena. I també va ser interessant veure l’entesa que s’està creant entre Borja García i Samu Saiz. El millor de tots va ser el davanter provinent del Sevilla Marc Gual, que en mobilitat no l’està superant ningú, però no va poder marcar en cap de les tres ocasions que va tenir.

El reguitzell de canvis va portar al Girona a ser el dominador de la segona part, en què va ofegar a la seva pròpia àrea el Montpeller, que només ho va provar en tímids contraatacs. Els d’Unzué ho van intentar de totes les maneres, però el triomf va volar cap a França. Els primers passos del nou projecte segueixen el seu rumb.