Alguna cosa més que una semifinal de Copa

BarcelonaEncara amb la galta vermella de la bufetada que li va clavar l’Sporting de Huelva al Miniestadi i que l’ha deixat a sis punts del lideratge de la Lliga Iberdrola, el Barça trepitjarà aquest matí la ciutat esportiva de l’Atlètic de Madrid (11 h, Gol), decidit a plantar-se a la quarta final seguida de la Copa de la Reina. Seria la sisena en set anys. La semifinal entre blaugranes i matalasseres serà la repetició anticipada d’una final que les ha enfrontat en les últimes tres edicions, amb èxit culer les últimes dues. Però el sorteig ha avançat el xoc una ronda i el partit s’ha convertit, sense voler-ho, en un pols que no només reserva una plaça per a la final.

L’esperança catalana és que l’enfrontament pugui servir per obrir un forat de dubte en la consistència matalassera a la Lliga. Fer-les trontollar, tirar-los l’alè al clatell. Per això, el tècnic Lluís Cortés va recórrer a les estadístiques: l’Atlètic ja fa sis partits que no guanya el Barça. L’altre motor extra per al vestidor blaugrana serà la indignació per l’ínfim nombre d’entrades visitants que han arribat de Madrid.

Que aquestes semifinals de Copa puguin servir per a un canvi de jerarquia no seria sorprenent. Els Barça-Atlètic ja fa anys que s’han convertit en un joc de miralls que exigeix la millor versió dels dos conjunts. De cada enfrontament se n’han pogut extreure conclusions que cada club ha convertit en projecte de futur. Fa tres anys l’Atlètic va derrotar el Barça en una final que li va servir per creure’s capaç de competir pels títols després d’anys de creixement esglaonat: les dues Lligues següents a aquell èxit del 2016 van quedar-se a Madrid.

Que la Copa és una catapulta també ho va viure el Barça, que va construir la seva hegemonia en Lliga després d’un títol reial el 2011. L’era de Xavi Llorens va evidenciar esgotament quan, a finals del 2014, l’Atlètic va començar a ajustar marcadors i a esgarrapar punts en cada cara a cara. Potser avui no només es juga una semifinal de Copa.