FUTBOL - PREMIER LEAGUE

La crisi del United i de la llibreta d’estil de Mourinho

El tècnic no és capaç de fer funcionar una de les plantilles més cares del món

El Manchester United no funciona. El vigent subcampió de la Premier League dona mostres de col·lapse. El començament de la competició no ha sigut fàcil i estira el fil d’aquesta pretemporada. L’estiu dels d’Old Trafford, convuls, pot haver marcat el punt i final de l’era José Mourinho. A més, el Mundial de Rússia va fer que gran part de la plantilla s’incorporés tard, gairebé després de la Champions Cup. Entre futbolistes del B, l’entrenador reclamava públicament un nou esforç als dirigents del club per reforçar el seu equip. “Aquest no és el meu equip”, va ser el missatge que va donar per justificar la derrota contra el Liverpool ( 1-4) a la gira dels Estats Units.

Així va començar el serial que arriba fins a la tercera jornada de la Premier. L’entrenador sempre ha fet mà del comodí de les excuses quan les coses no funcionen. En aquest cas, defensava que havia demanat cinc fitxatges i que finalment no n’hi havia arribat cap. Mourinho es lamentava en roda de premsa i criticava la gestió i l’estratègia dels despatxos després d’haver-se gastat 83 milions d’euros en el brasiler Fred (Shakhtar, per 59 M), el portuguès Dalot (22 M, del Porto) i el porter anglès Grant (2 M, de l’Stoke). Aquesta inversió se suma als gairebé 400 milions gastats en les seves primeres dues temporades a Manchester.

Entre les cireretes del pastís hi ha Paul Pogba (105), Romelu Lukaku (85), Nemanja Matic (45), Henrik Mkhitaryan (42), Eric Bailly (38) o Victor Lindelöf (35). Però aconseguir un vestidor ple de jugadors d’elit que està reforçat per altres que apunten a ser estrelles no ha servit per a res. El United segueix sense jugar amb un criteri clar, està ancorat en l’estil Mourinho de defensar per defensar, sense una estructura clara ni les transicions ben definides. El caràcter, tot sol, ja no guanya partits al futbol internacional. Ara els equips treballen bé la seva pissarra: els que tenen més talent poden construir a camp rival i els que en tenen menys se centren a fer-se forts davant la seva porteria, no encaixar i esperar una oportunitat per fer gol.

El United no té la justificació de ser un equip defensiu. L’etern debat entre el futbol de toc i el joc d’esperar el rival és tan antic com difícil de solucionar. Si es fan bé, tots dos són igual d’espectaculars. Els del Manchester són en terra de ningú. No són ni l’ombra de l’Atlètic de Madrid, l’equip que més bé interpreta la seva filosofia, i tampoc del seu veí, un City que està dos o tres ritmes per davant.

Pogba i el documental del City

La situació trastorna els jugadors, conscients del seu rendiment. Les individualitats podrien ser millors, però tot apunta que els problemes tenen l’origen a la pissarra. Lukaku té gol i ho va demostrar amb Bèlgica. La seva versió del United és menys espectacular, tot i que els contracops de la Premier League haurien d’afavorir-lo. El Pogba de França és un migcampista de molts metres, que combina potència física amb capacitat per treure la pilota jugada si no hi ha una contra directa. El Mundial de Rússia 2018 el va tornar a situar al mapa internacional després de passar desapercebut al teatre dels somnis. Que se t’estanqui un top 20 mundial a les teves files és incomprensible.

La resposta? Nervis i males sensacions. L’ex del Juventus va fer gestos de descontent durant la derrota de diumenge al camp de l’Albion (3-1): no està satisfet, més pendent dels cants de sirena que li arriben des del Camp Nou que de capgirar la seva situació. “Avui hem fet un mal partit i hem de reaccionar per al següent cap de setmana. Sempre cal estar concentrat, sempre cal intentar jugar més bé que l’última vegada. De vegades ho fas bé i de vegades les coses no et surten. Sempre has de tenir actitud. Això no es negocia. I avui crec que ens n’ha faltat una mica”, va comentar dissabte Pogba.

Mourinho sembla que està més pendent de les polèmiques i del seu xou. Aquests dies s’ha centrat en el documental All or nothing, que explica la història de l’últim títol domèstic del Manchester City. L’ex del Reial Madrid va criticar que la peça multimèdia definís el seu estil com “un futbol d’aparcar el bus davant la porteria”. “Pots ser un club ric i comprar els millors jugadors del món, però no pots comprar la classe”, va dir Mourinho en la prèvia de la segona jornada de Premier. Guardiola es va limitar a donar-li la raó: “És veritat. La classe no es pot comprar”.

Més continguts de