TOT COSTA

Un cromo per un cap

El fitxatge de De Jong és un fonament excel·lent per començar a rehabilitar l'equip 

El període de profunda reflexió que va anunciar Bartomeu a la llotja d’Anfield, amb el cadàver europeu del Barça encara calent, ha durat una setmana. En aquest temps, tot i que no estava prevista cap decisió sobre la banqueta abans de la final de Copa, ja sabem que Valverde no plegarà i que el president no el farà fora, perquè encara hi confia com a projecte de llarg recorregut. I, com que el tècnic té difícil millorar el seu bagatge de títols, i com que no ens podem il·lusionar amb la perspectiva d’un futbol més atractiu, s’ha obert la veda dels cromos. I el Barça va per feina.

El fitxatge de De Jong és un fonament excel·lent per començar a rehabilitar un equip que ens ha fet tocar el cel però que necessita actualitzar-se. La pega és que l’operació es va tancar fa mesos i ara no serveix com a reclam per apaivagar una patacada com la de Liverpool. Sí que serviria la del seu company De Ligt, un futbolista que, tot i els seus dinou anys, ha demostrat una maduresa, dins i fora del terreny de joc, que fan pensar en ell com un central de jerarquia per a una dècada. Però, ves per on, en la necessitat d’oferir a la parròquia notícies il·lusionants ens ha reaparegut en escena Griezmann.

No és cap secret que als despatxos de Can Barça mai no van renunciar, tot i el numeret d’ara fa un any, a acabar pescant un davanter d’un preu raonable tal com està el mercat, i d’una qualitat esportiva indiscutible. El francès entén el joc amb una intel·ligència poc freqüent, té facilitat per al gol i és versàtil, però on millor s’ha expressat -tant a l’Atlètic com a la selecció-és per darrere d’un davanter de referència. Per tant, no és un nou pur que pugui rellevar Suárez en l’inici del seu declivi, i a més la seva demarcació idònia se solapa amb la de Messi. Vaja, que no és exactament el perfil que necessita l’equilibri futbolístic de la plantilla, però és cert que és un reforç mediàtic que avui fa més falta que abans d’anar a Anfield. Si els qui el fitxen saben com pagar-lo -no vull ni pensar que la dèria per Griezmann arruïni la de De Ligt- i si Valverde té clar on ubicar el francès -a priori qui pagaria la seva arribada no seria Suárez sinó Dembéle, l’aposta per la joventut de fa dos anys- pot sortir bé. En tot cas, fa la impressió que és més fàcil fitxar un cromo que tallar un cap, sobretot si això implica enfrontar-se a les patums. Perquè al que segur que no ajudaria l’arribada d’un paio de comportaments frívols com Griezmann és a frenar la tirania del vestidor.

Més continguts de