L'Espanyol, penalitzat pel seu passat, segueix encallat en l'últim lloc (2-2)

Els gols de Borja Iglesias i Bartra frustren el primer triomf blanc-i-blau a Cornellà-El Prat

L’Espanyol seguirà sent el cuer de Primera una setmana després d’empatar davant del Betis (2-2) en l’últim partit a l’RCDE Stadium d’aquest 2019. Un punt insuficient que manté l’equip blanc-i-blau a cinc punts de la salvació i que compromet el càrrec d’un Pablo Machín a qui, aquest cop, ha salvat la imatge del seu equip. L’Espanyol ha estat intens i hi ha posat orgull, però no ha trobat el talent que necessitava per desbloquejar l’empat en el tram final. El Betis, farcit d’exjugadors espanyolistes, ha acabat esgarrapant un punt d’un camp que segueix sense saber què és veure al seu equip guanyar un partit de Lliga. I ja portem 9 jornades. 

L’RCDE Stadium ha rebut Rubi i Borja Iglesias amb bitllets amb les seves cares i amb dues sonores xiulades. El tècnic maresmenc, però, ha pensat que això, més que un impediment, podia suposar una motivació per al punta gallec, a qui ha donat la titularitat després de cinc suplències consecutives. L’aposta li ha donat resultat, ja que el Panda ha marcat en la primera arribada del seu equip: una centrada per l’esquerra d’Álex Moreno que no han encertat a defensar ni Calero ni Bernardo. Ni el més optimista dels seguidors del Betis desplaçats a l’RCDE Stadium hauria pogut firmar un inici com aquest. Ha sigut el segon gol en aquesta Lliga d’un Borja Iglesias que encara ara porta més gols oficials com a blanc-i-blau (tres a les prèvies de l’Europa League) que amb els verd-i-blancs. La seva celebració ha estat força continguda. Els andalusos han fet emmudir ràpidament un estadi que fa setmanes que viu immers en una depressió. L’Espanyol, de fet, només hi havia obtingut 1 punt dels 24 que s’hi havien disputat. 

L’Espanyol, obligat a reaccionar, no ha tingut cap més opció que aixecar-se ràpidament de la bufetada rebuda. A falta de bon futbol, ha apostat per un ingredient que també li havia faltat en la majoria de jornades anteriors: la intensitat. No pot oferir menys un equip que ha de demostrar que s'hi juga la vida en cada pilota dividida. A la guerra contra el Betis calia anar-hi amb tot. Pablo Machín, conscient del que estava en joc, ha decidit optar aquest cop per dos jugadors en punta que fossin capaços de pugnar per qualsevol pilota, Calleri i Campuzano, que han deixat a la banqueta Ferreyra, que surt de lesió, i Wu Lei, força imprecís en les últimes jornades. Cap dels dos titulars han aconseguit veure porteria, però la seva aportació ha sigut cabdal, ja que han contribuït significativament a desgastar i doblegar la defensa del Betis. 

També amb el cor ha arrencat una jugada Darder, que s’ha esmunyit pel carril central després de superar dos rivals i, des del límit de l’àrea, ha buscat un xut que, amb l’ajuda d’un defensa, ha superat Joel. Feia temps que l’RCDE Stadium no cantava amb tanta energia un gol que el d’Artà ha celebrat amb un gest de ràbia. A falta d’un davanter caçagols, el balear és l’home dels gols importants. L’empat ha donat energia a un Espanyol que ha mostrat una fortalesa col·lectiva que feia temps que no se li veia. El treball coral s’ha vist en la pressió en camp rival, que ha molestat força un Betis cada cop més incòmode que, més enllà del gol del Panda, només ha sabut generar un xut centrat de Fekir. L’Espanyol no ha deixat de creure en la victòria i, poc després que Borja Iglesias salvés sota pals una rematada de cap de Calleri, ha trobat el segon en una jugada fabricada per la pissarra de Jordi Guerrero: en una falta lateral, Joel ha evitat una primera rematada de Dídac, però no ha pogut evitar la segona de Bernardo. Els andalusos han demanat fora de joc del lateral, que podia haver molestat el porter, però el VAR ha desestimat la seva petició. 

La reacció de Rubi, providencial

Pablo Machín ha demanat als seus que tinguessin cap per no perdre el valuós resultat. El seu Espanyol, que ja havia desaprofitat tres avantatges al descans (contra València, Atlètic i Osasuna), no ha aconseguit resistir. Els blanc-i-blaus han intentat fer-li cas, mantenint una pressió força eficient, però han acabat cedint a la reacció del Betis. Obligat a canviar alguna cosa, Rubi ha sacrificat un central, Mandi, i ha donat entrada a Tello, que només ha tardat dos minuts a obligar Diego López a volar per prendre-li l’empat. Del 3-5-2 s’ha passat al 4-2-3-1. El Betis ha fet un pas endavant i ha acabat fabricant el 2-2: en un córner servit en curt, Bartra ha culminat una pilota que havia despenjat al segon pal Feddal. Entre dos exjugadors blanc-i-blaus han cuinat el segon dels andalusos, que han trobat més velocitat i verticalitat amb el canvi de sistema. El Betis, envalentit, ha guanyat metres i ha enfonsat en el seu terç de camp un Espanyol que, tot i perdre la pilota, ha aconseguit amenaçar Joel amb avisos aïllats, en jugades a pilota aturada o contraatacs, de Bernardo, Darder i Ferreyra. Els blanc-i-blaus no han trobat cap solució des de la banqueta. Amb el partit totalment obert fins al final, Machín ha demanat un últim esforç als seus, que han seguit jugant més amb el cor que amb el cap. L’Espanyol, fatigat i imprecís, no ha sigut capaç de sortir de la copa per desfer un empat que no li permet escapar-se de la misèria. 

Més continguts de