Una dècada de regnat A la Lliga

El Barça ha guanyat set de les últimes deu Lligues en una hegemonia que va començar amb Guardiola

La temporada 2007-08 va ser l’última en què el Barça es va quedar sense guanyar cap títol i, aquell estiu, es van acomiadar del club dues figures que havien retornat la il·lusió a l’afició però que havien de fer un pas al costat després d’un cicle esgotat: el somriure de Ronaldinho va dir adeu al Camp Nou i Frank Rijkaard va abandonar la banqueta. Tots dos hi havien arribat el 2003 gràcies al nou president blaugrana, Joan Laporta, i van remoure un equip que venia de quatre temporades de travessia del desert en una de les etapes més fosques de la història del club. Durant els cinc anys que Rijkaard i Ronaldinho van ser al club es van guanyar dues Lligues consecutives (2004-05 i 2005-06) i la Lliga de Campions de París (2005-06).

El comiat de l’astre brasiler, molt estimat tot i el seu adeu defectuós, i la substitució del tècnic holandès per Pep Guardiola van obrir les portes del club als millors anys de la seva història. Amb l’arribada del tècnic de Santpedor es va iniciar una dècada que ahir es va tancar amb la consecució de la setena Lliga en les últimes deu temporades. El Madrid, amb dues (2011-12 i 2016-17), i l’Atlètic, amb una (2013-14), són els dos únics rivals que han interromput l’hegemonia blaugrana al campionat domèstic. La resta són de color blaugrana.

2008-2012

El cicle guanyador de Pep Guardiola

L’arribada de Pep Guardiola, una aposta valenta perquè era la seva primera experiència en una banqueta professional després d’haver guanyat la Tercera Divisió amb el filial, va suposar una autèntica revolució. En la seva primera temporada va guanyar un triplet que es va acabar convertint en un sextet amb la consecució de la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs. Guardiola va convertir el Barça en un club admirat a tot arreu, amb La Masia com a bandera principal. El tècnic de Santpedor va consagrar l’estil de Johan Cruyff com a manera de guanyar marcada per un futbol d’atac basat en la possessió i la pressió en camp rival, que va fer del Barça un equip temut i admirat.

Títols a part, el primer any de Guardiola és especialment recordat per l’eclosió de Busquets, que pujava directe de Tercera, i, sobretot, per situar Messi de fals nou en una exhibició blaugrana al Santiago Bernabéu el 2 de maig del 2009: el Barça es va imposar de manera rotunda (2-6) en un partit en què hi havia el títol de Lliga en joc.

Va ser la primera de les tres Lligues consecutives que va guanyar el Barça de Guardiola abans del seu comiat l’any 2012, quan va admetre que s’havia buidat. El tècnic català, erosionat per la disputa mediàtica que plantejava José Mourinho com a entrenador del Madrid i per la falta de feeling amb la junta que presidia Sandro Rosell des del 2010, va fer les maletes en una temporada en què els blancs, guiats pel joc pràctic i agressiu del portuguès, es van imposar a la Lliga amb 100 punts. Guardiola va dirigir el Barça dels petits genis durant quatre temporades, en què va guanyar 14 títols de 19. D’aquesta etapa d’èxits sempre quedarà el record de la nominació de tres futbolistes de La Masia (Messi, Xavi i Iniesta) com a finalistes de la Pilota d’Or l’any 2010, que va guanyar l’argentí.

2012-2013

La Lliga dels 100 punts de Tito

La junta presidida per Sandro Rosell va designar el que fins llavors havia sigut el segon de Guardiola, Tito Vilanova, com a tècnic del primer equip. L’única temporada que Tito es va poder encarregar del Barça va estar marcada pel càncer que patia a la glàndula paròtide i que li va causar la mort el 25 d’abril del 2014, quan tenia 45 anys.

Tot i una dolorosa eliminatòria a les semifinals de la Champions contra el Bayern (amb un resultat global de 7-0) i l’eliminació a les semifinals de la Copa contra el Madrid (amb un global de 4-2), l’equip que va comandar Tito -i, quan la malaltia el va obligar a deixar-ho, els seus ajudants Jordi Roura i Aureli Altimira- va governar la Lliga amb mà de ferro i va igualar el rècord de 100 punts que havia aconseguit el Madrid l’any anterior. El futbolistes van homenatjar Tito amb la Lliga dels 100 punts en un campionat en què, contra el Llevant, el Barça va arribar a tenir un onze format a La Masia.

2013-2014

L’hecatombe del Tata Martino

Després de Tito, el club va encomanar a un tècnic argentí, Gerardo Tata Martino, la direcció de l’equip en una temporada marcada per la polèmica pel preu del traspàs del brasiler Neymar, que va arribar a Barcelona fitxat pel president Sandro Rosell. Un cas que va acabar costant la renúncia de Rosell. Josep Maria Bartomeu, llavors vicepresident primer, va agafar les regnes del club.

Va ser la temporada més fosca d’aquesta dècada d’or del Barça a la Lliga. Eliminat de la Champions als quarts de final per l’Atlètic (amb un global de 2-1) i vençut (1-2) pel Madrid a la final de Copa, el Barça va deixar escapar la Lliga en l’última jornada empatant (1-1) al Camp Nou contra els matalassers, que es van acabar adjudicant el títol. El 2014 va ser l’any de l’adeu de dos símbols del barcelonisme i dos capitans: Carles Puyol (593 partits oficials) i Víctor Valdés (535). L’únic títol del Tata va ser la Supercopa d’Espanya.

2014-2017

El trienni de Luis Enrique i el trident

El periple del Tata a la banqueta blaugrana només va durar un any. L’argentí va deixar pas a Luis Enrique, que tornava al club després d’haver-ne sigut capità i entrenador del filial. L’asturià es va presentar amb una sentència clara: “El líder dels meus equips soc jo”. Amb ell, el Barça va guanyar en imprevisibilitat i es va anar allunyant perillosament de l’estil de possessió que havia viscut la màxima esplendor durant l’època de Guardiola, i que va començar a davallar amb el Tata.

La primera temporada de Luis Enrique va viure un gir clau el gener del 2015: després de caure (1-0) a Anoeta amb Messi i Neymar de suplents, semblava que la continuïtat de l’asturià penjava d’un fil. De fet, el director esportiu Andoni Zubizarreta va ser acomiadat arran de la derrota contra els bascos. Però el que va viure l’equip va ser un gir de guió espectacular, perquè en la jornada següent el trident format per Neymar, Messi i Suárez va firmar una de les seves millors actuacions de la temporada golejant (3-1) l’Atlètic. A partir d’aleshores l’equip va començar a caminar cap a l’últim triplet blaugrana, en una temporada en què Xavi Hernández es va acomiadar del club després de 767 partits oficials, una xifra rècord.

L’any següent el Barça va repetir títol de Lliga superant el Madrid per un punt. En el seu tercer i últim any al Barça, els blancs es van endur el trofeu domèstic gràcies en gran part als seus suplents i al desencert d’un Barça que va deixar escapar punts en estadis com Riazor i la Rosaleda. Luis Enrique va tancar l’etapa al club guanyant la Copa.

2017-2018

La Lliga de Valverde i Iniesta

La dècada d’hegemonia blaugrana a la Lliga ha continuat aquesta temporada amb Ernesto Valverde. L’entrenador basc s’ha estrenat amb una dolorosa eliminació de la Champions als quarts de final davant el Roma, però amb un doblet de Copa i Lliga en l’any de l’adeu d’Andrés Iniesta després de 16 temporades al primer equip i 22 anys al club de la seva vida.

Més continguts de