Les decisions d’Eusebio canvien el rumb del Girona
El canvi de sistema introduït pel val·lisoletà allunya el seu equip de la zona de descens
GironaEusebio va viure els últims minuts de la derrota contra l’Osca de braços plegats i amb cara de no entendre res. Era el 9 de febrer. “Això té solució, queda molta competició. L’actitud és molt bona i l’equip no deixa d’insistir. El resultat advers ens ha fet actuar de manera precipitada, i tot ens està anant en contra. Per això no trobem cap moment per a la tranquil·litat, però veig símptomes de millora i de voler arreglar-ho, que és el més important. Hem d’estar junts, perquè la dinàmica pesa”, assegurava aquella nit Eusebio, que ha sabut trobar el remei des de la presa de decisions, transformant el 3-5-2 en un 4-1-4-1 que ja volia implantar a l’inici de la temporada però que no li va sortir del tot bé.
El canvi de sistema ha fet que el Girona passi, en només un mes, de veure com s’accentuaven totes les pors pel fet d’estar a un sol punt del descens després de passar-se deu jornades sense guanyar, a tenir un còmode avantatge de vuit punts respecte a la línia vermella. L’intervencionisme del val·lisoletà ha tingut un paper protagonista que ha permès capgirar la dinàmica: de sumar quatre dels trenta punts en joc, n’ha lligat set dels nou. La reacció del Girona va començar al Santiago Bernabéu, derrotant de manera merescuda el Madrid (1-2), i ha seguit amb l'empat contra la Reial Societat (0-0) i el triomf a Vallecas contra el Rayo (0-2). En aquestes tres jornades, els únics futbolistes que no s'han perdut cap minut han sigut Alcalá, Raúl García i Àlex Granell. Treure un central i reforçar les bandes ha sigut el moviment majúscul que ho ha canviat tot, perquè ha desencadenat una sèrie d’accions que han reforçat l’estat d’ànim d’una plantilla disposada a arriscar-se.
Menys gols en contra, més gols a favor
La protecció als costats, fins ara amb un únic propietari perquè ha actuat amb carrilers, ha fet sortir a la llum la millor versió defensiva. Ramalho i Raúl García no se sumen a l’atac al mateix temps, i això obliga que el pivot defensiu –Douglas Luiz, lesionat a la Supercopa de Catalunya– tingui el luxe de conduir en zones on fins ara tenia prohibit l’accés perquè havia de vigilar la seva esquena. La feina de Pere Pons i l’elevada pressió en la sortida de pilota rival d’Àlex Granell fan la resta, anul·lant la possibilitat que el contrari pugui avançar línies amb comoditat i, amb conseqüència, passant per menys situacions de perill en l’àrea pròpia. De rebre 20 gols en 7 partits, ara és a 51 minuts de superar el seu rècord d’imbatibilitat a Primera, perquè acumula 245 minuts sense encaixar.
Defensar bé també l’ha portat a atacar bé. Amb menys angoixes i amb un millor control dels espais, el Girona comença a tenir la iniciativa tal com pretén Eusebio. Li falta continuïtat, però ha passat per fases de lucidesa que s’intueixen molt interessants. Com en la segona part al Bernabéu, en què el govern va ser absolut –a part dels dos gols, va xutar dues vegades als pals–, o durant el partit a Vallecas –on també va fer dos pals i va dominar amb solvència–. L’encaix de Borja García al perfil esquerre encara grinyola, perquè el madrileny perd influència quan s’allunya de la zona central, però Portu fa dies que torna a ser Portu, i Aleix García s’adapta bé a qualsevol lloc. La millora ofensiva s’ha traduït en més oportunitats perquè Stuani infli el seu compte golejador, marcant tres gols en aquestes tres jornades quan el Girona feia tres partits de Lliga que no veia porteria.
