FOT-LI POU

En defensa de la doctrina de Chendo

Un dels passatemps més habituals dels aficionats a l'esport que estan en contra de la independència de Catalunya és preguntar-se quina lliga jugaria el Barça en cas que la transició nacional catalana desemboqués en una secessió. Acte seguit fan una llista de possibles rivals del Barça a la lliga catalana i els menyspreen. Suposo que l'objectiu de la pregunta és espantar els independentistes culers advertint-los del desastre que seria per al seu club haver de jugar una lliga d'un nivell suposadament molt baix. Bé, d'entrada hi ha quatre-cents aspectes més rellevants per al país i els seus ciutadans que a quina lliga jugaria el Barça en una Catalunya independent d'Espanya i, de sortida, no cal que es preocupin tant pel Barça, em fa la sensació que el club és prou gran i poderós per superar un hipotètic trencament amb les lligues espanyoles. Per una banda, no crec que faltessin ofertes d'Itàlia, de França, d'Alemanya o d'Anglaterra per fitxar el Barça, per l'altra, com deia abans-d'ahir el Xavier Bosch, no hem de descartar que uns quants equips catalans tinguessin prou diners per apujar molt el seu nivell competitiu i fer de la lliga catalana un torneig notable. Vés a saber.

El que no he vist que es plantegi amb tanta facilitat és què passaria amb l'esport espanyol sense Catalunya. ¿Contra qui competiria el Madrid per guanyar la lliga espanyola? Què farien els madridistes sense la seva dosi anual d'antibarcelonisme? ¿I amb aquell sentiment d'animadversió cap als colors blau i grana tan genuí? Què passaria amb la competició sense la capacitat d'atracció del Barça? Què farien els seguidors de l'Atlètic de Madrid, del Sevilla o del València si desaparegués del seu calendari el partit contra el Barça? Què passaria amb els drets de televisió en una Lliga sense un dels clubs més seguits del món? Què farien els mitjans de comunicació espanyols sense l'al·licient del Barça? ¿A qui buscarien les pessigolles per captar adeptes? ¿I les seleccions espanyoles de futbol, de bàsquet, d'handbol o d'hoquei, quin nivell tindrien sense la participació dels esportistes catalans?

Intentar espantar o ridiculitzar els catalans culers que volen que el seu país sigui independent amb arguments esportius és ridícul. Els aficionats que esgrimeixen amb to burleta el "contra qui jugarà el Barça cada cap de setmana" per desmoralitzar el personal haurien de saber que sense el Barça viuran molt pitjor. Per tant, l'opció més sensata i, sobretot, més rendible per a tothom és, de llarg, que si Catalunya aconseguís la independència, el Barça i la resta d'equips catalans continuessin disputant les competicions espanyoles com fins ara (i si s'ha de canviar alguna norma es canvia). D'aquesta manera, quan el Barça guanyés, la doctrina Chendo -abril del 1990: " Lo que más me jode es que ha ganado la Copa del Rey un equipo que no es español "- tindria més vigència que mai.