Degustar una gran victòria
BarcelonaDesprés de quatre dies sembla que ja s’ha dit tot, sobre el gran partit de diumenge. Però a mi em toca escriure els dijous i, encara que quedi una mica lluny, no penso renunciar a rememorar-lo. A més, és setmana de seleccions i hi ha marge per regurgitar la fantàstica victòria contra el Reial Madrid. El partit ho va tenir tot: l’Espanyol va vèncer i va convèncer, l’afició va estar en comunió amb l’equip, els aficionats blancs no es van acostar a Cornellà. Com ja han dit molts pericos, diumenge vam tornar definitivament a Primera Divisió.
Feia molt temps que no estàvem tan contents amb el nostre equip. L’eufòria, inevitablement, m’ennuvola el judici, però si són capaços de fer un partit com el de diumenge vol dir que estan capacitats per fer una molt bona temporada. Tenim una columna vertebral d’un nivell molt alt: Darder i RDT són els nostres millors jugadors. El d’Artà, jugant al seu lloc i amb la moral alta és un dels millors migcampistes de la Lliga. Si ell funciona, l’equip funciona. El seu paper en el primer gol -quin gran gol!- té un mèrit immens. El davanter és tan bo que em puc permetre admirar-lo sense estar-ne enamorat. Per completar aquest eix central, cal destacar el nivell defensiu de Leandro Cabrera. Té un imant dintre l’àrea. Viu més còmode defensant a Primera que havent de construir a Segona.
Els altres dos protagonistes del partit són Melendo “jojahodeia” i Aleix Vidal “emvaigequivocar”. El jove del planter ha sigut objecte de debat entre pericos. Jo sempre he sigut melendista. Té una última passada i una profunditat úniques a la plantilla. Si juga per darrere el davanter centre s’associa per dintre i a cada partit li serveix algun regal a Pedrosa. No ens adormim amb la seva renovació: ha de ser el nostre one club man. Diumenge Melendo em va donar la raó però Vidal -segons com, també un jugador del planter- me la va treure. De fet, ja porta uns partits traient-me-la. I jo, content d’haver-me equivocat. He de reconèixer que una part de les meves crítiques a Aleix Vidal eren fruit de prejudicis inconfessables.
Vindran moments complicats. Algun dia jugarem malament. Quan se’ns acumulin les baixes confirmarem que el rendiment no és el mateix. Aleix Vidal acabarà jugant molts partits de lateral dret. Es reobrirà el debat de la porteria. Entrarem en crisi en relació al compromís d’RDT i Embarba. Seguirem sense entendre el fitxatge de Loren Morón. Ara bé, ningú no ens traurà el record de diumenge i aquest equip ens donarà més alegries que disgustos. Ara ja sabem que poden fer-ho.
