Diumenge, quan s’acabi el recompte de vots, el Barça clourà un període de 131 dies sense president, és a dir sense una figura legitimada per prendre totes les decisions econòmiques i esportives que necessita l’entitat per mirar al futur amb optimisme. Potser per això, Koeman va deixar anar un “per fi” quan li van recordar que diumenge deixarà d’estar sol al capdavant de la nau. I, no obstant, aquesta setmana convulsa ens ha recordat que el nou president, abans que pels comptes o per la pilota, haurà de vetllar per recuperar el prestigi institucional.
Amb tot el que hem llegit en l’atestat policial i el sumari judicial del Barçagate, més que sorprendre’m que Bartomeu passés una nit al calabós, em sorprèn que acabés plegant arran del 2-8, el burofax de Messi i la moció de censura. Perquè el que interessa a la immensa majoria de culers és guanyar títols i sentir-se orgullosos del seu equip, però és força més vergonyant comprovar que els més alts càrrecs de l’entitat l’han dirigit amb un tarannà més propi de la màfia que d’un club de futbol.
Curiosament, els que han quedat sota l’escrutini de la justícia són els que es van omplir la boca d’uns valors que han rebregat. El sumari ens ha revelat no només com s’han pagat quantitats indecents per uns encàrrecs de reputació digital infames, sinó també un recorregut dels calés del club altament sospitós, i sobretot com van ser pressionats els pocs treballadors del club que van intentar investigar o frenar la disbauxa.
Deixar de passar vergonya
Queda en una anècdota formar part d’una llista negra de desafectes al règim. La qüestió primordial és escatir com s’han malversat els diners de la institució -com si n’hi sobressin-, amb quina finalitat -si és que n’hi ha més enllà de l’enriquiment personal- i, per damunt de tot, que en quedin assenyalats els culpables amb noms i cognoms, perquè la imatge del club no en surti tan malmesa de tot plegat com va passar amb el cas Neymar.
Per tant, el prec al guanyador de diumenge ja no és tant que posi fi a la judicialització permanent del club en l’última dècada com que aconsegueixi que els culers deixem de passar vergonya.
