Un any d’experiència ajuda l’Espanyol a empatar a Sevilla (1-1)

BarcelonaQuan es pateix al Sánchez Pizjuán, qualsevol punt té un regust dolç (1-1). El segon curs de l’Espanyol de Quique Sánchez Flores va estrenar-se amb un empat de prestigi en un feu on, ara fa un any, els blanc-i-blaus naufragaven amb estrèpit. La versió d’ahir, però, va tenir poc a veure amb aquella sonada derrota.

Repetien només quatre peces de l’onze de l’any passat (Javi López, Piatti, Moreno i Baptistão), però sobretot es mantenien els automatismes defensius heretats del curs passat. Amb una versió més preparada i treballada que els andalusos, que gairebé mai van saber sorprendre, l’Espanyol va començar i acabar el partit podent guanyar. D’inici, tres claríssimes ocasions en vint minuts que només la falta de punteria va impedir que acabessin en gol. Al tram final, amb l’expulsió de Banega, va tornar a trepitjar àrea rival amb perill.

Un partit que exigeix el VAR

Un partit que exigeix el VARDurant el gruix del partit, la pilota va ser per al Sevilla, que va tardar força a fer-se el dominador del matx. Els andalusos van veure’s condicionats per la lesió del seu porter, David Soria, per una topada amb Baptistão, que s’havia quedat davant seu després d’una ràpida conducció. El porter andalús va haver de ser substituït entre llàgrimes per Sergio Rico. Qui va tenir feina sota pals va ser un Pau López, que va recordar aquell jove que va estrenar-se també al Sánchez Pizjuán en la Copa del curs 2014-14. El gironí va fer diverses aturades de nivell, però no va poder impedir que un córner servit en curt acabés en gol. O així va considerar-ho el linier, que va decidir que Lenglet va empènyer-la prou per creuar la línia.

L’Espanyol va viure replegat, i malgrat generar maldecaps en una defensa amb peus de fang que encara està en construcció, va veure com l’entrada de Banega convertia el partit en un monòleg local. El Sevilla va collar, però no va poder amb un equip que, un any després, ha après a resistir.