BÀSQUET - EUROLLIGA

El dia en què el bressol del bàsquet va reescriure la història

El llegat del títol europeu de la Penya es manté intacte 25 anys després

Avui es compleixen 25 anys des que el Joventut de Badalona es va convertir en el primer equip català de la història que aixecava l’Eurolliga de bàsquet. Cada aficionat de la Penya té la seva anècdota de com va viure aquell dia, el 21 d’abril del 1994, en què un club de planter va alçar la veu per fer història. “Aquesta fita és tan important que es recorda al carrer, on avui encara es valora més. Ens omple d’orgull ser el primer equip català campió d’Europa. Vam aconseguir una plantilla de somni i ens mereixíem guanyar”, opina Lluís Conesa, president de la Penya entre els anys 1982 i 1995. Tot i el bon moment actual de l’equip verd-i-negre, la situació és molt diferent de la de fa un quart de segle. “Espero equivocar-me, però potser mai més tornarem a viure un èxit així. Cada vegada costa més competir amb els altres clubs”, afegeix.

Juanan Morales, un dels jugadors que van fer possible la gesta, és ara el màxim dirigent de l’entitat verd-i-negra. “Fa 25 anys, quan vam aconseguir la fita més important de la història del club, no m’imaginava que ara seria el president. He pensat sovint si seria possible repetir una gesta així. Crec que aquests actes per recordar el títol ens han de servir per reafirmar el model que l’any 1994 ens va donar la glòria”, assegura. “El que vam aconseguir va ser excepcional. L’únic camí per guanyar el títol és tenir molts diners. L’equilibri seria tenir diners i mantenir l’aposta per la gent de casa. Només amb el planter és impossible tornar a guanyar l’Eurolliga, perquè cada vegada costa més retenir els jugadors joves”, reconeix Jordi Villacampa, el seu antecessor en el càrrec.

Corny i Zeljko, dos herois

La celebració de l’efemèride ha servit per reunir els herois d’aquella gesta. Un dels més estimats pels aficionats és Corny Thompson. “Sempre tinc la Penya entre els meus records, és l’equip que porto al cor i sempre he guardat aquella experiència de Tel Aviv a la memòria”, diu el nord-americà, que va anotar el triple decisiu contra l’Olympiacos. L’altre gran protagonista de l’Eurolliga del 1994 és Zeljko Obradovic, un entrenador que va ser capaç d’enriquir el tradicional joc de contraatac de la Penya. “A Badalona hi tinc amics per a tota la vida. Sempre em preocupo de la Penya, és casa meva”, reconeix el tècnic, que fa dos anys i mig es va oferir a organitzar un amistós per ajudar a recaptar diners i millorar l’aleshores delicada situació econòmica de l’entitat verd-i-negra.

“Aquell títol va suposar un moment molt bèstia dins del món de l’esport, el record que en tenim és inesborrable”, explica Tomàs Jofresa. “En aquell moment no ens vam imaginar que el títol tindria tanta repercussió 25 anys després”, confirma el seu germà Rafa. “Vam ser un equip molt fort mentalment. Personalment, el que més il·lusió em fa és que uns dies abans del títol va néixer el meu fill. Li van haver de provocar el part a la meva dona perquè jo havia de viatjar a Tel Aviv”, recorda Ferran Martínez.

Més continguts de