La dificultat de pujar a Primera a la primera

GironaEl Girona, que per potencial de plantilla i recursos econòmics és el candidat número u a pujar a Primera Divisió, no està amagant que el seu únic objectiu és recuperar la categoria perduda. Al mateix temps, però, també s’està encarregant de recordar que ni de bon tros serà fàcil aconseguir-ho. El missatge, reproduït des de la presidència fins a l’últim dels jugadors, és un avís per prendre’s la categoria amb la seriositat que requereix. Tenir Stuani, Àlex Gallar i Borja García en un mateix equip, per citar tres noms, no és garantia de res. Perquè la Segona Divisió és un món a part. I el Girona, que en el passat va col·leccionar exemples per poder parlar amb veu pròpia, sap que aquest no és un repte qualsevol.

Avui, els blanc-i-vermells visiten el Cadis (20.30 h, Movistar La Liga), el primer classificat, després d’haver corregit el seu mal inici sumant dues victòries en dos partits. Tot ha estat alegria des del retorn de Cristhian Stuani, absent en l’1 de 6 inicial que va omplir d’incerteses Montilivi. L’uruguaià, que en només 180 minuts s’ha convertit en el màxim golejador de la Lliga gràcies al seu gol contra el Màlaga i al ‘hat trick’ contra el Rayo, ha regalat sis punts d’or que han enviat l’equip a la zona de ‘play-off’. Juan Carlos Unzué, que no sacsejarà gaire l’onze inicial fins dimarts a Almeria perquè “aquesta és la primera setmana de tres partits i jugaran el màxim de futbolistes possibles”, ha convocat el davanter Jonatan Soriano i el porter Asier Riesgo, que s’estrenen en una llista, i ha descartat Marc Gual –fins ara, titular–, José Aurelio Suárez, Jordi Calavera, Santi Bueno i Sebas Coris, que s’afegeixen a les baixes de Brian Oliván, cedit amb la clàusula de la por, i el lesionat Ignasi Miquel.

Pel conjunt andalús no hi serà el Choco Lozano, perquè el Girona també va incloure la impossibilitat de jugar en el contracte de cessió. D’arguments ofensius, però, els d’Álvaro Cervera també en van plens. Alberto Perea i Àlex Fernández, amb tres gols cadascun, han estat claus en les quatre agòniques victòries d’aquest inici. Contra la Ponferradina, van marcar al minut 76, però contra el Mirandés, l’Extremadura i el Racing de Santander ho van fer al 89, al 94 i al 101. Poca broma.

Els precedents hi són per alguna cosa

Ningú nega que el Cadis i el Girona seran dos rivals directes en la lluita per les dues places que donen el dret, per l’accés principal, a competir en la màxima categoria. L’altre sortirà del ‘play-off’ final. En els últims anys, els grans favorits han caigut eliminats pel camí per diferents motius. De fet, cap dels sis últims equips que han baixat de l’elit ha aconseguit tornar a Primera a la primera. L’any passat ho van intentar el Deportivo, remuntat pel Mallorca en la final del ‘play-off’; el Las Palmas, que va acabar en una discreta dotzena posició, i el Màlaga, eliminat pel Deportivo en les semifinals després d’acabar el curs tercer. Fa dues temporades, l’Sporting va caure també en la penúltima eliminatòria contra el Valladolid; i l’Osasuna i el Granada van ser vuitè i desè, respectivament.

L’excepció dels últims anys la trobem en la temporada 2016-17, la de l’ascens del Girona a Primera. Els dos equips que el van acompanyar, el Llevant i el Getafe –va pujar via ‘play-off’–, havien disputat el curs anterior a l’elit. El tercer que havia baixat, el Rayo, va ser dotzè. Un any abans, ni l’Elx (onzè), ni l’Almeria (divuitè) ni el Còrdova (eliminat pel Girona en les rondes finals) tampoc van assolir la fita.