Esports

"Volem un país més esportiu, més just i més lliure": el discurs de Gerard Esteva en 15 frases

El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya alerta que el món de l'esport català es troba en una situació d'ofegament

El món de l'esport català es va reunir dijous al Poliesportiu Estació del Nord de Barcelona per manifestar-se contra els greuges que pateix l'esport català. Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va alertar que el sector es troba en una situació d'ofegament

1. "Ens hem reunit per reivindicar la importància del sector esportiu davant la societat en general i els poders públics en particular. La campanya 'Sortim a guanyar' té com a objectiu canviar les lleis que afecten principalment les nostres entitats, i que estan malmetent el tan apreciat teixit associatiu esportiu català, que tants èxits ens ha donat, ens dóna i ens ha de donar".

2. "Catalunya compta amb 45 consells esportius, 69 federacions esportives, 12.500 clubs, 180.000 escolars que practiquen esport i més de 700.000 llicències federatives i tenim més de 400.000 voluntaris actius als nostres clubs, dels quals més de 140.000 són directius altruistes. A més, el sector esportiu genera un 2,6% del PIB de Catalunya i compta amb més de 5.000 empreses que donen feina a més de 130.000 professionals".

3. "El sector esportiu ha demostrat saber anar junts, amb representació de tots els actors significatius: esportistes, clubs, consells, federacions, empreses, col·legis professionals i ajuntaments; moltes gràcies a tots per ser avui aquí".

4. "Volem recalcar la importància que té, per a la nostra reivindicació, el fet que els municipis de Catalunya, a través de les seves dues associacions, hagin impulsat una moció per demanar al parlament espanyol una rectificació dels greuges que denunciem. L’esport de base se sustenta principalment pels ajuntaments i poder-los tenir al nostre costat en aquesta reivindicació és imprescindible".

5. "Hem fet el Memorial de Greuges que és una fórmula tradicional en les reivindicacions de la societat catalana. El primer data de l’any 1760, i el que va assentar les bases de catalanisme polític va ser un altre del 1866 per reivindicar les mancances reals de la societat catalana".

6. "Som ferms partidaris de la bona gestió i creiem que la transparència és un element essencial de les nostres entitat i clubs, igual que el compliment estricte de la legalitat. Les entitats esportives no són mereixedores de cap sospita; encara més, la seva tasca arriba moltes vegades allà on no poden arribar els serveis públics i desenvolupen principalment tasques de promoció".

7. "Enlloc de buscar la fiscalització s’ha de facilitar la seva gestió amb la simplificació d’obligacions administratives; enlloc de retallar ajudes, s’han de facilitar instruments fiscals per garantir la inversió privada per als projectes esportius. Menys inspeccions de la seguretat social i més fórmules  com la del 'Pocket Money' per ser més europeus i donar solució a la realitat del sector.

8. "Volem aprofitar per posar en valor les entitats sense ànim de lucre, que reinverteixen tots els seus beneficis en l’activitat principal sense repartir cap lucre als socis. Aquestes estructures han sigut les que ens han permès aixecar els èxits esportius que tenim, les que han aconseguit vertebrar socialment el país; aquest és el nostre ADN i és fonamental per a la cohesió social".

9. "Els clubs esportius fan una tasca impagable d’integració de la immigració; d’integració social i laboral; de vertebració i educació en valors imprescindible per als nostres nens i nenes; de millora de la societat, de felicitat i d’estalvi en sanitat que volem posar en valor. Una persona que practica habitualment esport costa a la sanitat pública entre 150-300 euros menys que una que no en fa. És evident doncs que cal veure l’esport des d’una perspectiva d’interès públic i social. És un dels eixos vertebradors de l’estat del benestar, i són els clubs els que l’aguanten i el fan possible a casa nostra".

10. "Els clubs i associacions estan sustentades gràcies al voluntariat. Els voluntaris de les entitats sens ànim de lucre representen un estalvi de més de 250 milions d’euros l’any en funcions executives i directives, quantitat que hauria de sortir de les finances públiques si no comptéssim amb aquest esforç altruista; perquè en aquests casos el que no hi ha és negoci per part de les empreses. Cal doncs, sense falta, facilitar la gestió i la burocràcia d’aquestes entitats igual que cal donar seguretat jurídica als seus dirigents".

11. "Amb totes aquestes noves normatives es causa una excessiva burocratització que ha provocat l’espant de molts i la impossibilitat d’altres de poder continuar amb la seva tasca. En d’altres comunitats, com Andalusia, ja s’han donat de baixa a causa d’aquests greuges més de 600 clubs esportius".

12. "Si ens creiem imprescindibles per a una societat millor, cal lluitar per a què la llei ens recolzi i no posi impediments a la nostra tasca. En un moment en què les subvencions i ajudes a clubs i federacions han baixat en més d’un 75%, calen més que mai instruments fiscals que ens permetin aconseguir diners privats en favor de l’esport".

13. "Gràcies a la sinergies entre ajuntaments, diputacions, govern, federacions, consells, clubs, esportistes i tècnics hem aconseguit, durant aquests anys de crisi, poder continuar fent l’activitat, prioritzant així els nostres esportistes. Ara, però, aquest reguitzell de normatives posen en veritable perill la continuïtat de molts clubs esportius que veuran inviable el desenvolupament de la seva tasca. No estem demanat que facin res estrany, en la majoria dels casos demanem quedar-nos com estàvem abans d’aquestes fatídiques normatives. O, simplement, que mirin que fa Europa i en preguin nota".

14. "Per tots aquests greuges exposats, demanem a l’administració central que canviï les lleis que ofeguen, fiscalitzen i burocratitzen innecessàriament l’esport. Que facin un règim simplificat per a les entitats que ajudi a promocionar aquest gran sistema del món de l’esport i que tants èxits ens ha donat".

15. "Com deia el 'claim' olímpic de la Grècia antiga, si anem junts, anirem més ràpids, arribarem més lluny i serem més forts; i per tant, si continuem units com hem demostrat avui, amb pas ferm, i amb rumb clar, serem imparables i aconseguirem allò que volem: un país més esportiu, més just i més lliure".