07/03/2012

Una distracció necessària

2 min
El portaveu del Barça, Toni Freixa, durant la roda de premsa de dilluns en què va alçar la veu contra la Federació.

Com que avui el Barça només té l'oportunitat de classificar-se per als quarts de final de la Lliga de Campions i ja sabem que això no té cap valor especial (estem molt ben acostumats), com que avui el Barça simplement opta a tornar a ser un dels vuit millors equips d'Europa i ja em diràs quin mèrit té això avui dia, com que després del resultat de l'anada (1 a 3) el partit d'avui serà bufar i fer ampolles, com que aquests del Bayer Leverkusen són una colla d'arreplegats que al Barça no li arriben ni a la sola de la sabata (fa quatre dies van guanyar 2 a 0 el Bayern de Munic però això suposo que no té importància), tots plegats (jo, el primer) ens dediquem a parlar d'àrbitres, de comitès, de justícia i de si hi ha o no hi ha una mà negra que no vol que el Barça guanyi per quarta vegada consecutiva la Lliga.

Aquesta vegada el club no ha tingut més remei que contribuir a desviar la mirada de l'entorn del partit d'aquesta nit amb la roda de premsa de Toni Freixa per parlar de la denúncia de Sánchez Arminio. Malgrat que posar-se als àrbitres en contra no és la millor decisió tàctica possible, era necessari que el club fes un pas endavant i demanés explicacions públicament. No es podia deixar passar un greuge comparatiu d'aquestes dimensions. Segurament amb la intervenció del portaveu del club el Barça ha fugit del foc per caure a les brases, però callar hauria estat molt pitjor. De fet, el Barça s'ha limitat a demanar quins són els criteris que fan servir al col·legi d'àrbitres per denunciar o no denunciar un futbolista o un entrenador a qui se'ls ha escalfat la boca, i de moment no tenim constància que el senyor Sánchez hagi respost a una pregunta tan pertinent com aquesta.

El futbol per sobre les queixes

El Barça fa bé d'alçar la veu però seria un error greu caure en un estat de victimisme constant en aquest tram decisiu de la temporada. Prefereixo el discurs clàssic del Barça de Guardiola, aquell que diu que l'equip ha de ser capaç de jugar prou bé per no haver de lamentar que l'àrbitre s'hagi empassat tres penals o per guanyar jugant amb un jugador menys. La institució ha de defensar-se quan considera que ja n'hi ha prou, però no oblidem mai que el comportament que ha convertit el Barça en el millor equip del món ha estat el de dissabte al Camp Nou contra l'Sporting, no el de les queixes a les sales de premsa.

stats