Barcelona8-2 al Camp Nou, remenant la pilota, foguejant tot el potencial ofensiu. El Barça va signar ahir un resultat a la carta. No va faltar-hi res. Potser refinar el posicionament defensiu a la contra per no concedir errors. Els petits detalls, els que acaben decidint campionats. Ernesto Valverde està satisfet, perquè cal estar-ho. Va recórrer al seu onze per al test de l’Osca. Va ser l’aposta de les grans nits per rebre un equip ascendit, que no es tanca en camp propi, a la tercera jornada de la Lliga, després d’un estiu de Mundial i abans d’una aturada de seleccions.
El marcador dona la raó a Valverde i les circumstàncies se l’acabaven discutint. El Barça difícilment perdrà partits amb aquest equip sobre la gespa. Per rendiment futbolístic, perquè és el més talentós de la competició regular estatal, perquè no ha canviat aquest estiu i va acumulant maduresa col·lectiva. Coses. L’entrenador no volia relaxacions. Va intentar evitar-les traient els millors futbolistes. És el moviment que li demanava el cos, el que deixa menys marge per a les sorpreses. La decisió també reflecteix pors i dubtes. El Txingurri viu ancorat en el cicle del partit a partit, l’obsessió de plantejar cada jornada com si fos la més important. La temporada passada s’entenia. Necessitava guanyar-se el crèdit, demostrar que és un tècnic de primer nivell. El doblet de Lliga i Copa l’ha d’alliberar. L’exigència se l’acabarà marcant ell mateix, però ha de situar el llistó des de l’ambició.
El futbol és molt més que resultadisme. Aquest Barça ha de ser molt més que onze noms. Si no hi ha fons d’armari, no hi ha Lliga de Campions, així de fàcil. Arribarà un moment que el vestidor necessitarà que els menys habituals compleixin amb el seu rol. Ho va necessitar sense èxit a Londres i a Roma. Els experiments, les proves, s’han de fer abans dels dies del tot o res. Que el cap fred no faci que es condueixi la nau amb el fre de mà posat. La vida és per als valents i Valverde té dinamita per ser-ho. Ara, cal atrevir-s’hi.
