L’Espanyol vol créixer i consolidar-se en el Top 10 fins al 2021

“Ser de l’Espanyol enganxa. Als que heu viscut deu anys de Messi us dic: veniu. Ens sobren, per desgràcia molts seients, podeu veure molt futbol del bo i veieu l’ambient, enganxa”. El director corporatiu blanc-i-blau, Roger Guasch, va explicar al Col·legi d’Economistes de Catalunya el pla estratègic que han dissenyat a l’Espanyol de cara als pròxims anys. En clau esportiva, Guasch va deixar clar que “no s’ha de parlar de sisè lloc ni de Champions en tres anys: fins al 2020-21, cal consolidar l’equip en el Top 10. I després, en el Top 9, i així progressivament”.

En matèria econòmica, el director general va insistir que l'Espanyol encara es troba en una fase de “consolidació” necessària per aconseguir “creixement”. “El que estem fent és consolidar, fer un projecte que tingui uns fonaments forts en 2 o 3 anys”, va afegir. Per a l’home fort de les finances del club, “estadísticament els que més pressupost tenen, més guanyen, i l’Espanyol és el desè. Durant anys, aquest club va créixer en un percentatge molt menor al de clubs com el Betis, el Sevilla, l'Athletic o el Vila-real, que van créixer molt més amb altres estratègies. Ens vam quedar curts i ara ho intentarem fer amb temps”.

L’excel que gestiona Guasch és el que marcarà les possibilitats del club en un mercat condicionat per la classificació europea, si bé no va voler anticipar cap pas. “Què farem amb la plantilla, com la reforçarem, si fitxarem més o si vendrem, ho estem discutint ara. Hem de posar seny i ordre i buscar recursos per veure què podem fer”. D’entrada, la classificació europea ja els ha trastocat part de la pretemporada. “Portàvem set mesos treballant en una gira xinesa i en un partit contra el PSG, i un cop ho hem tingut tot tancat hem vist com potser hem de fer un pas enrere i canviar de plans”.

Guasch va reconèixer que un dels àmbits on encara poden créixer i han de fer coses millor és el social. O el que és el mateix: el nombre de socis i abonats i l’assistència a l’RCDE Stadium. I perquè aquestes xifres creixin cal convertir l’Espanyol en “un club gran”. “No pot ser que quan un turista arribi a Barcelona pensi en futbol només cada 15 dies [en referència als partits del Barça]. Que només hi hagi una marca o botiga d’esports potent al Passeig de Gràcia. No és bo per a una ciutat que vol ser més. El projecte Espanyol va més enllà, és un projecte per a Barcelona”, va assegurar Guasch.

El Tottenham, un exemple de bona gestió

“No fa falta que votin diumenge, l’Espanyol ja està a Europa”. Abans de la seriositat de les xifres, un toc d’humor. L’acte va estar encapçalat per una introducció de l’economista periquito José Maria Gay de Liébana, que va comparar les xifres i els models econòmics dels quatre finalistes de les dues competicions europees. “Hi ha dos finalistes inesperats a la Champions que mostren un canvi de tendència. El Tottenham, amb 226 milions, ja va superar el Barça (223) en el conjunt dels drets televisius el 2017-18. Els grans clubs en facturació veuen com d’altres, que consoliden projectes a llarg termini, estan marcant la pauta amb tècnics com Klopp o Pochettino”. Al tècnic argentí li va dedicar algunes lloances. "Ha demostrat què es pot aconseguir amb un projecte a llarg termini. A l’Espanyol no es va tenir la paciència per conservar-lo. Ha demostrat ser un gran entrenador. És una lliçó per al club, un entrenador criat a l’Espanyol. Ens n’hem de sentir orgullosos, però entonar el 'mea culpa'”.

Més continguts de