Ara sí, ja podem parlar de l'Arsenal. Però tant pensar en el plat fort de dimarts, que l'equip gairebé s'ennuega amb els entrants. Apostant descaradament per les rotacions, l'equip va dominar com sempre però no va crear perill com sol fer. Embafant-se de pilota però patint per trobar espais a una defensa superpoblada del Saragossa, el líder no va fallar en un partit trampa, ja que arribava just entre dos partits ben complicats, però tampoc va tenir un partit còmode. Si Tito Vilanova havia dit en la roda de premsa prèvia al partit que per fer bons els tres punts de Mestalla calia guanyar els homes de Javier Aguirre, l'equip ho va fer enamorant més per la feina i el sacrifici que no pas pels gols. Perquè de gols, un i gràcies.
Malgrat que els tècnics i futbolistes són addictes a aquell tòpic que parla d'anar "partit a partit", amb un calendari tan carregat ahir tocava ignorar aquesta idea. Amb les cames dels titulars carregades pel dur partit de València i els gunners picant a la porta del Camp Nou, Guardiola va confeccionar des de la seva habitació de l'hospital Dexeus un onze inicial amb alguns suplents, en què fins i tot li tocava descansar a Andrés Iniesta, titular fins ara en tots els partits de Lliga jugats fins ahir. Villa, Abidal i Busquets també s'ho miraven des de la banqueta al costat de Guardiola, amb Mascherano, Milito, Keita i Bojan gaudint d'una oportunitat per reivindicar-se.
En tàctica, aquest onze no tenia res a envejar a un en què sí que hi fossin tots els titulars. Amb homes professionals, metòdics i motivats, el Barça va dominar el joc territorialment, tancant el Saragossa al voltant del porter Toni Doblas, recuperant la pilota ràpidament i arribant a una possessió de pilota escandalosa, de més del 82%. Els aragonesos, a més, amb línia de cinc defenses darrere, tampoc volien gaire la pilota, jugant-se tot el seu crèdit a una sola carta: defensar, tapar espais. Intentar sumar un empat 0-0. Una ruleta russa, un joc arriscat, en què només alguna cursa molt aïllada de Sinama Pongolle per intentar deixar en evidència la manca de velocitat de Gaby Milito servia per donar feina a Víctor Valdés, que tornava a la titularitat ja recuperat de la lesió al genoll.
Un onze amb rotacions del Barça ho té tot per poder dominar al Saragossa, cert. Però a la vegada, no té els mateixos recursos per aconseguir dominar el marcador, que en el fons és el més important. Es tracta de traduir el domini en gols. Si ocupar espais i aconseguir la pilota no va costar, portar-la al fons de la porteria va costar massa per a un equip acostumat a guanyar a casa més còmodament. Al final, però, el Saragossa va esdevenir el segon equip que perd per un curt 1 a 0 a l'estadi aquesta temporada, després de l'Sporting.
Un embús
Sense Iniesta, Villa i Busquets i els automatismes creats per aquests jugadors amb Messi, Xavi i Pedro, l'equip es va embussar a l'hora d'atacar el fortí aragonès. Xavi, sempre visionari, va entendre durant molts minuts que un recurs podia ser el xut des de la distància, perquè arribar a trobar-se cara a cara amb Doblas després de tocar la pilota era una tasca molt complicada, ahir. Guardiola, des de la banqueta, va ordenar canviar l'estil de joc i van passar a jugar amb tres a darrere (Maxwell, Piqué i Milito) per intentar donar més arribada a Alves per la dreta i Pedro per l'esquerra.
Amb els visitants tancant espais pel mig, el Barça va intentar cavalcar per les bandes, però amb una defensa aragonesa plena d'homes de gairebé dos metres no era tasca fàcil rematar les centrades. L'alternativa era tornar a tocar o buscar incorporacions de segona línia. Una d'aquestes, per exemple, va permetre a Keita marcar de cap un gol que seria anul·lat per un fora de joc justet.
Amb el públic xiulant aquesta decisió arbitral, l'equip lluitava contra el rival i contra si mateix. Quan les coses no funcionen, renunciar a un estil de joc que requereix paciència i metodologia pot ser temptador, i de fet l'equip va xutar des de la distància més del que és normal. Però l'estil, al Barça, és innegociable. I toca que tocaràs, l'equip va topar contra el mur conscient que de tant picar, tard o d'hora trobes una escletxa. I si no la trobes, la pots crear. Com va fer Messi amb l'ajuda de Seydou Keita.
El malià, reflex de tot el que Guardiola demana als seus homes, seria l'encarregat de marcar un gol de gran valor just abans del descans després d'una jugada individual brillant de Messi. Un dels actius del Barça és el talent individual. Si tot l'equip domina, l'argentí pot deixar endarrere tres rivals i Keita, metòdic, la pot acompanyar al fons de la porteria d'un Saragossa al qual ja havia fet tres gols la temporada passada. Ara, si el trio de gols de la temporada passada eren gols festius, el d'ahir va ser un crit alliberador.
Keita, Mascherano i el treball
Keita, com un Mascherano brillant en la recuperació, va aprofitar el seu dia. Bojan i Milito no van crear tant consens, però el de Linyola milloraria en un segon temps en que el Saragossa també va generar perill, aprofitant que Milito -que va fer una entrada que mereixia la vermella- està lent, i una errada aïllada de Piqué que va obligar a Valdés a fer una intervenció clau per evitar l'empat visitant.
El domini, però, va ser tot d'un Barça que sempre va voler el segon. Bojan s'hi va acostar dos cops abans de ser substituït per Villa. El de Linyola, gairebé desaparegut durant els primers 45 minuts, va trobar espais en la segona part, quan el Saragossa, sense abandonar la línia de cinc darrere, va donar entrada a un segon davanter, Uche, traient un migcampista. Un canvi per intentar buscar l'empat que va permetre al Barça gaudir de més espais a la frontal, espais que aprofitaria Bojan amb dos xuts que Doblas salvaria.
Guardiola, però, va entendre que a més de buscar el segon, calia controlar tots els aspectes d'un partit que a mesura que s'acostava la fi no estava sentenciat. Així, va fer entrar Villa per Bojan, i poc després Abidal. Iniesta també acabaria sobre la gespa per acabar amb un onze gairebé titular. Si el segon gol no va arribar, el que sí que va saber fer el líder va ser que els visitants no espantessin, amb una lliçó de futbol intel·ligent. Més enllà d'aquell ensurt solucionat per Valdés, el triomf no va perillar. Ara sí, amb els entrants digerits tot i que va costar rosegar-los, ja es pot parlar de l'Arsenal. Ara sí.
