BEISBOL

D’equip de perdedors a campions en un somni 100% americà

Els Washington Nationals guanyen la lliga de beisbol per primera vegada

“És sorprenent, no t’ho puc explicar... ha sigut meravellós, lògicament. Treballes per guanyar, però el que ens ha passat és sorprenent”. Ni l’entrenador dels Washington Nationals, Dave Martinez, s’explica com han acabat guanyant per primer cop les Sèries Mundials, el títol de campió del beisbol professional nord-americà. Fa alguns mesos els Nationals eren un dels tres pitjors equips de la lliga, un grup de perdedors sense futur que sortien a jugar entre rumors de la premsa de qui seria renovat i qui seria acomiadat. Però en un gir de guió que ha sorprès tothom als Estats Units, l’equip es va aixecar, va començar a guanyar partits i es va classificar per ben poc per als play-off, on han tocat el cel després de derrotar a la final els Houston Astros, els favorits, per 4-3. I per fer-ho més sorprenent, per primer cop en la història de la lliga els set partits de la gran final els ha guanyat l’equip visitant. En cap dels set partits el públic local havia marxat a casa veient un triomf dels seus. I, com no, en l’últim partit els Nationals es van imposar als texans al Minute Maid Park per 6-2. A Texas, a casa seva. A la llar de l’equip que havia sigut campió el 2017 gràcies a la seva aposta pel big data, per les estadístiques.

Però els Nationals han fet miques les estadístiques i els pronòstics. De fet, durant els play-off han jugat cinc partits en què, en cas de perdre, quedaven eliminats. I els han guanyat tots, cosa sense precedents. “El nostre lema és aquest: lluitar fins que ens en facin fora. Ara formem part del millor equip del món”, deia el jugador Max Scherzer. “Ser campions després de perdre els tres partits a casa a la final és increïble”, afegia Howie Kendrick sobre un triomf definit ja com un “miracle nord-americà”. A mitjans de maig l’equip havia perdut 31 dels 50 partits que havia jugat. Llavors era un dels tres pitjors equips de la lliga, amb tan sols un 13% d’opcions de classificar-se per als play-off segons els experts. Però l’equip va trobar el seu millor joc i va acabar amb la tercera millor marca de la temporada: va guanyar 74 partits i en va perdre sols 48. Els Nationals es van classificar així per al conegut com a wild card game de la lliga, en què els dos millors equips que no han guanyat una de les diferents divisions s’enfronten en un sol partit a cara o creu. I, malgrat començar perdent per 2-0, es van imposar per 4-3 i es van classificar per jugar contra els Los Angeles Dodgers, als quals van derrotar per 3-2 en una sèrie al millor de cinc partits. Per tot just segon cop en la seva història, els Nationals van arribar a la final de conferència, on es van desempallegar dels St. Louis Cardinals per un clar 4-0. Per primera vegada l’equip era a la final, contra els Astros.

Ser a les conegudes com a World Series ja era un èxit per a un equip amb fama de perdedor. Els Nationals no van començar a jugar a la capital dels Estats Units fins fa relativament poc, l’any 2005, quan es va tancar una operació per trobar una nova llar per als Montreal Expos, una franquícia creada al Canadà dins l’expansió de la lliga del 1969. Els Expos havien arribat a una final de conferència el 1981 i poca cosa més. Els directius de la lliga, doncs, van incloure els Expos en un pla per obrir noves ciutats. I l’any 2003 van arribar a jugar 22 partits com a locals a San Juan de Puerto Rico, fins que no es va tancar l’acord amb un grup empresarial que va recuperar un equip de beisbol a la capital. El nom escollit, Nationals, era un homenatge a un equip de finals del segle XIX. Però el canvi no va servir per crear una cultura guanyadora, tot i que els últims anys s’havia fet una inversió que va permetre a l’equip jugar els play-off, com a mínim.

L’any 2018 va arribar per fer d’entrenador un exjugador, Dave Martinez, que havia format part del cos tècnic dels Chicago Cubs campions el 2016, en una de les històries més impactants del beisbol últimament perquè aquest equip va trencar una ratxa de 108 anys sense alçar el títol mundial. Però Martinez no havia fet mai de primer entrenador. I, en el debut, ha demostrat tenir talent centrant-se més en la psicologia que no en les estadístiques. “Tot passa per alguna raó, tot plegat ens ha fet més forts”, ha explicat Martinez, nascut en una humil família de Puerto Rico a Brooklyn. Un equip que s’ha motivat, per exemple, cantant la cançó infantil Baby shark, una tradició que va néixer quan el batejador veneçolà Gerardo Parra va explicar que la cantava per dins quan sortia a jugar per culpa dels seus fills, que sempre l’escolten. Al final, més de 50.000 persones l’han acabat cantant en un estadi on al cinquè partit de les finals es va xiular Donald Trump, que hi havia anat per veure en acció l’equip que ha trencat tots els pronòstics.

Més continguts de