FUTBOL
Esports 26/03/2018

Álvaro Vázquez: "No vaig rebre cap missatge de Quique quan vaig marxar al Nàstic"

Entrevista al jugador del Nàstic de Tarragona

Roger Requena
5 min
Álvaro Vázquez celebra el seu segon gol amb el Nàstic en el derbi contra el Reus

BarcelonaÁlvaro Vázquez va tornar a l’Espanyol el darrer dia del mercat estiuenc del 2016 quan ja havia passat revisió mèdica amb el Dépor. Un any i mig després, la seva segona etapa com a blanc-i-blau es resumeix en només 458 minuts que l’han portat a tornar a fer les maletes per recuperar al Nàstic la confiança perduda. Ja hi suma tres gols que mantenen intacte el seu somni: triomfar i retirar-se a l’Espanyol. Abans però, tocarà aconseguir la permanència amb el Nàstic.

Com li va per Tarragona, se sent més alliberat?

Estic molt bé, molt content i a gust al club. Anímicament segueixo igual, entrenant amb les mateixes ganes i motivació, però és cert que per un davanter, no marcar ni jugar afecta molt.

Tenia diverses ofertes. Com el van convèncer per anar-hi?

Abans que comencés el mercat d’hivern es van posar en contacte amb el meu representant. Era una de les opcions que teníem, i quan va començar el mercat havia de prendre una decisió, ja que a l’Espanyol la meva continuïtat no estava sent bona. Vaig decidir el Nàstic per la proximitat d’Emilio Viqueira [director esportiu del conjunt grana], per com em va tractar, pel que vam parlar. Em va donar molta confiança i va apostar per mi.

Quin ambient s’ha trobat a Tarragona, on fa poc que han canviat de tècnic i tenen jugadors nous?

És una mica estrany. Jo vaig arribar amb un entrenador i uns jugadors, en un període curt de temps canvien d’entrenador, marxen uns jugadors i arriben uns altres. És una mica complicat, però el cert és que tenim un gran vestidor i tots ens portem molt bé.

Porta tres gols. Un no s’oblida de marcar, no?

Imagino que és com anar amb bicicleta. Estic molt content de poder ajudar a l’equip a aconseguir l’objectiu, que és el més important.

Necessitava un canvi d’aires, encara que fos temporal?

Si, la meva continuïtat a l’Espanyol no era la desitjada, em sentia estancat en aquest any i mig, no estava tenint oportunitats i el Nàstic m’ha ofert aquestes possibilitats. Tenir minuts i jugar era necessari.

Ha estat especialment dur marxar dos cops de l’Espanyol?

La veritat és que si. És el club de la meva vida, on he crescut, on m’han ensenyat a jugar a futbol i on també m’han ensenyat a comportar-me com a persona. M’han ajudat a créixer. Aquest cop la sortida no és tant dolorosa, ja que segueixo lligat al club, és una cessió que he d’aprofitar.

Tenia ganes de reivindicar-se, de demostrar que si que val i que mereixia més oportunitats?

Per això estic aquí, per demostrar que si que tinc vàlua, que treballo per fer-ho bé, i com que no m’ho han deixat demostrar a l’Espanyol, l’única manera era fer-ho aquí a Tarragona.

Què ha estat el pitjor d’aquests mesos d’inactivitat?

El no poder competir, la falta de ritme, quedar-te totes les setmanes fora de la convocatòria, sense poder ajudar l’equip i a casa. No només a mi, també a la meva família ens va afectar.

En aquesta segona etapa a l’Espanyol per què creu que no s’ha pogut acabar fent un lloc?

El primer any va ser per lesions, però aquest segon any vaig començar bé i les coses seguien pel mateix camí. No estava tenint la continuïtat que desitjava, entrenava a bon ritme com tots i no m’arribaven les oportunitats.

La relació amb Quique Sánchez Flores va canviar molt des que ell va insistir per fitxar-lo fins a aquests últims mesos?

Si que va canviar una mica. Teníem molta confiança des del primer moment, abans de firmar, i després estant al club tot va canviar. Vaig arribar tard, en l’últim dia de mercat, i no vaig entrar en els seus plans des del principi. Ja tenia el seu onze perfilat i li va costar canviar-lo. La relació era bona i parlàvem com sempre, però va canviar el fet que no jugava.

Quin missatge li va donar quan va marxar al Nàstic?

No vaig rebre cap missatge seu.

Va estar a punt de fitxar pel Dépor, se’n penedeix de no haver-hi anat?

Jo sóc de l’Espanyol. Quan es va posar sobre la taula la proposta de tornar no vaig tenir cap dubte. No me’n penedeixo, és el club de la meva vida, però el futbol és capritxós i mai se sap.

Va dir fa uns dies que potser no va donar del tot el nivell. Què podria haver fet millor?

El nivell ve relacionat amb la falta de minuts. Si no jugues, no pots demostrar. És el que em passava, entrenava molt bé, però no podia demostrar la meva vàlua, per això vaig haver de prendre decisions.

Què treu de positiu d’aquest període?

M’ha fet més fort mentalment. Tot entrebanc o contratemps que pugui tenir en el futbol i en la vida en general ho entenc com un aprenentatge per fer-se més fort i fer-ho bo en el futur.

És paradoxal que un equip que no va sobrat de gol com és l’Espanyol hagi decidit prescindir d’un davanter. L’ha sorprès?

No m’ha sorprès. Tal i com anava la cosa, estava clar que no comptaven amb mi i que havia de marxar.

Aquest gener han marxat vostè, Diop, Hernán i Fuego. A alguns els ha perjudicat l’excés de fitxes?

Crec que no. L’equip que competia cada cap de setmana és el mateix que el de l’any passat. Era decisió de l’entrenador.

També ha comentat que li agradaria retirar-se a l’Espanyol. Li ha quedat una espina clavada pel fet de no haver-se pogut consolidar en les dues etapes al club?

Jo crec que no. La primera etapa no és que no em consolidés, és que la directiva que hi havia en aquell moment estava més pendent de vendre jugadors del planter i aconseguir diners que no pas de mantenir-los. Em van empènyer a prendre la decisió de sortir perquè gairebé no tenia altra opció. I en aquesta segona etapa encara tinc contracte i estic a temps d’aconseguir-ho.

Què creu que hauria de canviar per tenir més continuïtat l’any vinent?

Seguir en aquesta línia, fent les coses bé a Tarragona serà més fàcil.

Com veia des de dins i com veu des de fora l’Espanyol, que encara no ha acabat de donar el salt qualitatiu que s’esperava?

És una lliga molt complicada. L’Espanyol és un projecte que va iniciar-se el curs passat, i hi ha molts equips que ja porten molts més anys amb un projecte nou. Això es nota en el joc i en les sensacions, i també perquè econòmicament hi ha clubs molt més potents. Jo els veig igual ara que abans, ja que juguen els mateixos. Els veig bastant bé.

stats