Amb Gallego s'activa la societat entre Darder i Moreno

El balear va fer les primeres dues assistències del curs al perpetuenc a Montilivi

Més enllà dels valuosos tres punts obtinguts a Montilivi, l’arribada a la banqueta de David Gallego va servir a l’Espanyol per desbloquejar un actiu de present i, també, de gran futur: la connexió formada per Sergi Darder i Gerard Moreno. L’Espanyol va trigar 40 partits a aconseguir associar el seu millor cervell amb el seu davanter més prolífic en forma de gol. El jugador més car de la seva història amb la figura blanc-i-blava, sens dubte, més cotitzada en el mercat. La seva relació sobre la gespa recorda la del tàndem format per Iván de la Peña i Raúl Tamudo, que malgrat disputar 151 partits junts només van aliar-se de manera directa en quatre gols. El d’Artà no és un especialista a fer l’última passada (vuit passades de gol al Lió en 75 duels per tres al Màlaga en 67 partits), però els responsables esportius de l’entitat confien que faci un pas endavant i tingui més influència en l’atac blanc-i-blau. Un dels que més ho desitgen és el mateix Moreno, que abans de la visita a Girona havia tingut cinc assistents, la majoria davanters: Sergio García, Baptistão i Piatti, amb tres passades de gol cadascun, i Granero i Víctor Sánchez, amb dues.

A Montilivi, Darder va estrenar-se per partida doble amb l'equip en aquest aspecte estrenant una societat ofensiva que, si l’Espanyol aconsegueix mantenir de cara a les properes temporades, pot donar-li moltes alegries. Amb Quique Sánchez Flores a la banqueta, migcampista d’Artà havia reconegut que la falta de possessió de pilota i l’estil de replegament i contracop del seu equip perjudicaven el seu estil associatiu. Malgrat tot, el balear ha registrat en Lliga 1.056 de les 10.030 passades encertades en Lliga dels espanyolistes –un 10,5%–, i és el segon jugador que més en fa de tota la plantilla. Només el supera David López (1.315), amb un 13,1%. En la visita a Girona, Darder va disputar dues parts amb encert desigual: 60% d’encert en la passada en un primer temps farcit de pèrdues, per un 89% en el segon, en què va gaudir de més espais i temps per decidir. No va ser el partit en què més va participar (va intentar 22 passades, quan la seva mitjana és de 45,5 per partit), però sí un exemple del jugador que pot arribar a ser en el futur, amb un pes específic més determinant per als davanters.  

La crida de David Gallego a dominar més el joc només pot fer que afavorir-lo. “Volem ser un equip més atractiu, descansar més amb la pilota, la volem tenir i disfrutar-hi, però també cal tenir coberta l'esquena”, va reconèixer ahir el balear, de qui s’espera que sigui el timó d’un equip a qui massa cops li crema la pilota. Darder s’ha reivindicat aquest curs com un migcampista associatiu (el 90,3% de les seves passades són en curt), però a Montilivi va deixar-se anar amb tres interessants passades en llarg –les dues assistències i una altra que va deixar sol Baptistão– que confirmen que el seu rol pot ser encara més determinant si guanya en atreviment i confiança a l’hora de filtrar passades. Només el 34,1% han sigut cap endavant. Si amb Quique havia actuat com a interior en un 4-4-2, Gallego va tornar a centrar la seva posició en un 4-3-2-1. “Més que la posició, és la manera de jugar de l’equip, però com més al centre em situen, més còmode estic”, va sincerar-se. Trobar la seva millor versió serà un dels reptes més importants per al pròxim ocupant de la banqueta blanc-i-blava.  

Més continguts de