Al Ciutat de València no s'hi val a tenir por ni pietat

BarcelonaL'Espanyol vol deixar enrere el qualificatiu d'equip aspirina que alleugereix el mal de cap als conjunts més necessitats. La visita d'aquest diumenge (12.00, BeIN LaLiga) al Ciutat de València servirà per calibrar si el triomf contra el Madrid ha servit per tornar a la versió més sòlida i solvent del curs passat, aquella que no tenia pietat dels equips que tenia per sota, o bé, per contra, no ha canviat res i l'Espanyol segueix tremolant quan li toca enfrontar-se a rivals amb l'aigua al coll.

Els precedents d'aquest curs davant dels adversaris que té per sota, especialment fora de casa, no són gaire esperançadors: només un triomf (l'únic que ha aconseguit en tot el curs lluny de casa en Lliga, a Màlaga), tres empats (Anoeta, Gran Canària i Riazor) i dues derrotes (Mendizorrotza i Butarque). En cap d'aquestes sortides l'Espanyol va aconseguir fer més de tres xuts entre els tres pals. En total, 14 rematades a porteria per 30 dels rivals. Sis gols a favor i set en contra. Unes xifres que confirmen que bona part d'aquests equips han fet pesar més la seva necessitat i han collat un Espanyol que ha acabat patint i suant de valent en la majoria de casos. A Riazor, l'últim exemple, d'ara fa set dies, l'Espanyol va acabar demanant l'hora contra un rival moribund. Davant del Llevant –l'última sortida que els queda als blanc-i-blaus dels equips que tenen per sota– no s'hi valdrà tenir por ni pietat com els va passar als homes de Quique Sánchez Flores en els anteriors desplaçaments contra els conjunts de la zona baixa. "Serà un partit difícil, no ens podem relaxar. Venim de l'eufòria i serà important gestionar les emocions. Ens ha canviat l'ànim, però cal confirmar-ho", va apuntar el tècnic.

El millor exemple a seguir és l'Espanyol del curs passat. Fora de casa només va perdre contra un dels 12 conjunts que van quedar per sota a la classificació, el València. La resta, set triomfs i quatre empats. O dit d'una altra manera: 25 punts de 36 possibles, registres que van convertir els blanc-i-blaus en un bloc implacable quan tocava visitar rivals a priori assequibles. Punts que van ajudar a teixir un coixí respecte al descens i, de passada, poder optar a Europa.

L'Espanyol, últim botxí del Llevant

La visita d'aquest diumenge al camp del Llevant suposa una arma de doble tall. El repte, enfonsar encara més un equip tocat que fa setmanes que intenta revifar-se. "Fa temps que no guanyen i ho necessiten. Tenen urgències, són els partits més difícils i perillosos", ha advertit David López, conscient que, encara que els valencians passin per un moment molt delicat, poden trencar la mala dinàmica en qualsevol moment. El Llevant no guanya en Lliga des del 19 de novembre. En Copa, però, els blaugranes van guanyar per últim cop aquest gener contra, precisament, l'Espanyol, en el partit d'anada de vuitens de final. La tornada, 0-2 per als blanc-i-blaus, pot servir com a precedent que convidi a l'optimisme. La millor notícia per a Quique Sánchez Flores és que el seu equip sembla haver recuperat l'anhelada solidesa defensiva: ja acumulen 245 minuts seguits sense encaixar, des del gol de Rodri del Vila-real. Seguir imbatuts permetria consolidar un creixement que fa temps que s'ajorna.

El rival d'aquest diumenge torna a semblar propici. La crisi del Llevant s'ha anat ampliant partit rere partit. Després d'un bon inici (van arribar a ser cinquens a la jornada 5), no han fet més que perdre posicions i, si ara no guanyen, poden caure en descens per primer cop aquest curs. A més, perilla el càrrec d'un López Muñiz que aquesta setmana ha aïllat la plantilla treballant a porta tancada. Els xiulets viscuts contra el Betis en l'últim partit a casa s'afegien a la mala maror que es respira amb alguns jugadors d'un conjunt que només ha sumat 2 dels 27 punts d'aquest 2018. Pot ser l'últim tren d'un Espanyol irregular que encara és a temps de tancar el curs amb un somriure.