Ser dona i fer esport a l’Aràbia Saudita gràcies al Barça
La població femenina no podia practicar cap activitat esportiva fins fa dues setmanes
Barcelona“Ara es planteja anar en bicicleta pel carrer. Abans ni s’ho plantejava”. És una frase d’un dels informes que va arribar de Jubail, a la costa est de l’Aràbia Saudita, a les oficines de la Fundació del Barça. La monitora descrivia el sentiment d’una nena que havia participat en el programa Futbolnet que el club blaugrana ha desenvolupat des de fa un any amb un grup de 105 noies saudites, d’entre 8 i 11 anys. Per a la nena, en una societat totalment segregada per sexes i on les dones no tenen llibertat, sortir en bicicleta al carrer era una possibilitat fins llavors impensable.
El projecte del Barça a Jubail va arrencar fa tres anys, aplicant la metodologia del Futbolnet -esport i valors- dos dies per setmana durant un parell d’hores. Primer van ser els nens i al tercer curs van arribar elles. Una excepció en un país on les dones no podien fer esport fins fa dues setmanes, quan el ministeri d’Educació va aprovar una llei perquè puguin començar a practicar-ne al col·legi. Una petita escletxa en un sistema patriarcal, sense llibertats ni igualtat de gènere.
La iniciativa va aterrar a l’Aràbia Saudita de la mà de la Comissió Reial, un òrgan autònom del govern central a la regió de Jubail, una zona petroliera tocant al golf Pèrsic. Un projecte que el Barça va haver de fer amb absoluta discreció, gairebé en secret, per evitar encendre el debat a l’opinió pública local. L’Aràbia Saudita és un dels països “més conservadors del món” pel que fa als drets de les dones, explica l’investigador del Cidob Eckart Woertz. Els canvis hi arriben a poc a poc. Aquest any es van suavitzar les tuteles dels pares, marits i fills sobre les dones, i ja poden treballar o estudiar sense necessitat del permís masculí. Però queda molt camí per recórrer. “No poden conduir, hi ha dos milions de conductors estrangers per portar les dones, però si ets d’una família pobra, ¿com t’ho fas?”, es pregunta Woertz. Ara arriben els canvis a les escoles que va dibuixar fa un any, l’abril del 2016, l’actual rei Mohamed bin Salman, quan encara era príncep. Era el programa Visió 2030, un intent d’obertura de la societat saudita per posar fi a la dependència del petroli que té el país. Sempre, però, sota el paraigua de la llei islàmica, i evitant posar en peu de guerra els ultraconservadors.
“Cada cop són menys conservadors”, explica Jordi Pinillos, un català que va arribar a Riad fa 4 anys. “El punt mitjà de l’opinió pública està més a favor dels canvis que en contra”, assegura. Una visió més optimista que la de Woertz, que considera que “el govern és més obert que la societat”. Els canvis arriben sobretot de dalt, cosa que fa “més difícil” que puguin arrelar.
En tot cas, alguna cosa es mou. Pinillos, per exemple, ha rebut amb esperança l’anunci. Treballa al comitè paralímpic i ara, després de les novetats anunciades, podran començar a “preparar entrenadores, àrbitres, esportistes...” “Ens obre la porta a plantejar la participació femenina a Tòquio”, diu. Precisament, el Comitè Olímpic Internacional ha sigut un dels organismes que més ha pressionat l’Aràbia Saudita per permetre l’accés de les dones a l’esport, fins i tot amenaçant-los amb una expulsió. Així, el 2012 hi va haver les primeres esportistes saudites en uns Jocs. Dues representants del país van anar a Londres, l’atleta Sarah Attar i la judoca Wojdan Ali Seraj Abdulrahim Shaherkani. Dues dones que no podien entrenar-se a la seva terra, ho havien de fer clandestinament o a l’estranger, i que van rebre la invitació del COI.
Sense precedents com el del 2012, el Barça no hauria pogut aterrar a Jubail, la primera fase d’un projecte que ara es redimensiona saltant a Riad. A partir del setembre la Fundació del Barça treballarà amb 200 nens i 200 nenes de la capital. I, aquest cop, el soci ja no serà un ens local com la Comissió Reial, sinó que s’anirà de la mà de l’Autoritat General de l’Esport, que depèn del ministeri. L’aliança és per als 4 anys vinents, amb la voluntat de fer créixer el nombre de nenes que faran esport gràcies al Barça fins a mil. I també s’espera poder treballar amb adolescents, augmentant la franja d’edat fins als 13 o 16 anys.
Però com més grans són les alumnes, més complicacions, perquè hi ha més recel de les famílies, el gran cavall de batalla d’aquest projecte que ha anat caminant a l’ombra fins ara. El primer que han de fer les monitores és guanyar-se la confiança de l’entorn. Per això, les escollides són persones de la mateixa comunitat. Aquesta és una altra de les aportacions: donar formació a dones que podrien trobar una sortida laboral gràcies a l’aprenentatge de Futbolnet i la seva tasca setmanal amb les alumnes. Durant tres dies reben formació -en països veïns- dels especialistes del Barça i la Universitat de Barcelona implicats en aquest programa que financen a parts iguals l’empresa Shell i l’Autoritat General de l’Esport.
A Riad seran 20 monitores que hauran de dirigir les activitats seguint les rígides normes existents: màniga llarga, pavellons tancats i segregació per sexes. “En la primera reunió els vam dir que el nostre objectiu era barrejar els nens i les nenes, ens vam arriscar plantejant el tema de l’equitat. La resposta va ser que a l’Aràbia Saudita no hi ha problemes d’equitat de gènere”, explica Nicolàs Rubio, un dels responsables de la fundació. Es va haver de fer un pas enrere per adaptar el “programa als costums del país”, conscients que durant els primers anys es viuen situacions “crítiques” que poden fer-lo fracassar.
Ara, un cop es consolidi a Riad i anant de la mà de les màximes autoritats del país, la Fundació del Barça es fixa objectius més ambiciosos. La nova llei promoguda pel ministeri d’Educació és una oportunitat perquè iniciatives com la de Futbolnet entrin a tot el sistema educatiu. Molt camp per córrer. “Volem treballar a les escoles públiques”, admet Rubio. “Sabem que estem marcant un canvi, una nova manera de fer accions socials”, assenyala el vicepresident Jordi Cardoner. “No serem els únics partners, però juguem amb avantatge per l’experiència prèvia i la marca”, afegeix. “La iniciativa del Barça és referència perquè ha format gent local, donant-los eines per empoderar-se”, diu Pinillos. A tot Jubail no hi ha hagut cap experiència igual. Això sí, veient la transformació que impulsa el nou monarca, al Barça estan convençuts que a la resta del país també hi ha hagut proves semblants per testar l’opinió pública i la resposta dels fonamentalistes. “Ens interessa ser aliats, però ens hem de sentir tots còmodes”, remarca Rubio. No es tracta d’imposar res, sinó aprofitar les escletxes que s’obren ara per convertir-se en un dels actors del canvi.
La gran pregunta que es fan tant a Riad com a Barcelona, tanmateix, és si la voluntat de transformació és real. “Hi ha diners i interès per canviar, en les últimes reunions hem percebut ganes d’implementar la llei”, explica Rubio, sempre amb un punt de recel. Alguna cosa, insuficient encara, està canviant per a les dones a l’Aràbia Saudita, i el Barça vol participar-hi.
