04/02/2012

Ens estaven esperant

2 min
Messi i Özil durant l'últim clàssic.

A hores d'ara ja ens coneixem tots. Ja sabem quin peu calça cadascú. I quines són les intencions de cada mitjà de comunicació. I, les coses com siguin, crec que tampoc no se n'amaguen gaire.

A Madrid ja fa temps que estaven esperant viure una situació com aquesta: els blancs al capdavant de la classificació i els blaugranes anant de víctimes. I quan dic temps, parlo d'anys. I anaven esperant i esperant, confiats que arribaria aquest dia. El dia en què omplirien portades de diaris i minuts de tertúlies comentant que el Barça és tan humà com qualsevol altre equip i que quan no guanya veu conspiracions estranyes o mans negres en els arbitratges. I ho dic amb certa tristor, perquè no m'ha agradat la dinàmica en què ha entrat el barcelonisme aquests últims dies. Ni la de bona part dels aficionats ni tampoc la d'alguns dirigents. I, en el fons, és un peix que es mossega la cua, i no sabria dir qui arrossega a qui. És obvi que el fet de no sancionar Pepe per la trepitjada a Messi és greu. O els insults al túnel del vestidor o al pàrquing i que després no surtin reflectits a l'acta, també. Però no ens hauria de sorprendre, ja que és la tònica habitual, no dels últims anys, sinó gairebé de la història del futbol a Espanya. Però quan el Barça guanyava, ens feia gràcia i, en canvi, ara ens indigna. No. No podem caure en aquest parany.

Pep Guardiola, a part de fer-nos guanyar títols, també ens ha ensenyat el camí. El camí en què els partits es guanyen al camp, no a la sala de premsa. I si fa falta, ja serà ell qui posarà el crit al cel, en el moment adequat i amb el llenguatge oportú. Ja ho va fer en aquella mítica roda de premsa al Bernabéu i aquesta mateixa setmana abans d'anar a Mestalla. Per tant, seguim donant-li el lideratge d'aquest projecte i sobretot l'absoluta confiança. No crec que s'hagi de demanar que des de la directiva es faci algun gest de queixa pública. No cal. De veritat és necessari donar-los carnassa? Ells l'estan esperant. I nosaltres hauríem de seguir a la nostra, que és jugar a futbol sobre el terreny de joc. En això encara som molt superiors. La resta, potser no cal.

stats