Evitar una chirigota per no seguir passant fred a la banqueta

BarcelonaNou mesos després de l’amarga derrota al derbi barceloní, la Copa torna aquesta tarda (18.30 h, BeIN LaLiga) per a un Espanyol que procurarà que la grada del Ramón de Carranza no es converteixi en una chirigota. El Betis, la temporada passada, i sobretot el Madrid –pel cas Txérixev– han tastat en els últims cursos com se les gasten els andalusos a la Copa. Enguany, tot i arribar en posicions de descens, ja s’han desfet de dos històrics també en hores baixes com el Tenerife i el Saragossa.

En una terra que porta l’humor a la sang, el conjunt de Rubi voldrà ser qui rigui en una visita que, un any més, servirà d’oportunitat per als menys habituals. El fons d’armari blanc-i-blau es troba davant d’un test ideal per reivindicar-se i demostrar que mereixen més protagonisme del que estan tenint a la Lliga. La Copa es presenta com una via escapatòria per poder mostrar-se durant l’hivern, una època propícia a les rotacions i en què les oportunitats a la Lliga solen ser habituals. La pressió en aquestes fases sol ser força gran, ja que no avançar rondes implica, en molts casos, i sempre que no hi hagi cap lesió o gir inesperat, acabar la temporada veient gairebé tots els partits des de la banqueta. Per a alguns, a més, l’evolució de l’eliminatòria els pot portar a estudiar una sortida al gener.

L’hora de Roberto i el planter

En aquest inici de curs, Rubi, que ha insistit en diverses ocasions que compta amb tothom, ha deixat clares quines són les seves preferències. Un bloc d’onze jugadors superen els 500 minuts (és a dir, està per sobre del 55% dels minuts disputats); quatre més que han anat entrant regularment en la roda de canvis com a alternatives durant els partits (Víctor Sánchez, Piatti, Hernán i Melendo); tres més que han aparegut puntualment per cobrir baixes puntuals (Naldo, Óscar Duarte i Rosales); i un altre, Puado, que va tenir un debut tan anecdòtic com fugaç: va disputar 9 minuts en el debut de Lliga a Balaídos. La Copa serà un bon aparador per al jove davanter, així com per als altres jugadors que van pujar del filial aquest estiu: Àlex López i Pipa. També Pedrosa, que manté fitxa del filial, podria tenir minuts. Tots ells van mostrar-se durant la pretemporada, però no han acabat de convèncer al tècnic maresmenc, que va frenar algunes cessions a conjunts de Segona. El salt de categoria, de Tercera a Primera, els exigeix paciència.

Com ells, tampoc ha disputat un sol minut oficial aquest curs Roberto Jiménez, que després d’un any de cessió al Màlaga viu la seva tercera i, segurament, última temporada a l’Espanyol. El madrileny acaba contracte el juny vinent i, conscient que l’aposta del club sota pals és Diego López –almenys fins al 2020–, abandonarà l’entitat a l’estiu. Abans, però, té l’oportunitat de millorar el record que està deixant a l’Espanyol, on fa 22 mesos, des del 6 de gener del 2017, contra el Deportivo, que no juga. Roberto, el porter més car de la història del club blanc-i-blau –va costar 3 milions d’euros–, només ha participat en sis partits oficials amb l’Espanyol, en què ha rebut 14 gols, i encara no ha sigut capaç de deixar la porteria en blanc. Amb ell sota pals, a més, l’Espanyol no ha guanyat cap partit oficial. En Lliga, derrotes per 6-4 contra el Sevilla i 4-1 amb el Barça, a més de dos empats (2-2 davant del Màlaga i 1-1 amb el Deportivo). La seva experiència a la Copa no és gaire millor: va viure en primera persona l’eliminació a mans de l’Alcorcón el desembre del 2016. Dos anys després, no vol repetir aquell malson. “Soc on vull ser. Evidentment m’agradaria tenir una altra situació, però estic en un bon equip a prop de casa. L’important és que Rubi senti que en el moment que vulgui apostar per mi no s’equivocarà”, va afirmar la setmana passada. Ara li toca a ell justificar l’elevat preu que se’n va pagar.