L’exitós centenari de Marc Márquez

Barcelona“El temps passa ràpid”, diu Marc Márquez. I si a sobre dones voltes a un circuit a 300 quilòmetres per hora sobre una moto, encara més. El de Cervera s’ha acostumat a cremar etapes a una velocitat espectacular. Fa tot just cinc anys va debutar a la categoria reina del Mundial de MotoGP i ara, amb quatre títols a l’esquena, ha arribat als 100 Grans Premis perseguint el cinquè campionat. Quatre títols en cinc anys és molt. No puc demanar més, seria avarícia. Els recordo gairebé tots i alguns estan més marcats, com el primer Gran Premi a Qatar el 2013. Vaig seguir una estona Lorenzo, vaig lluitar amb Pedrosa i Rossi i vaig acabar al podi. Va ser el debut somiat”, recorda. El de Cervera, amb 25 anys i 169 dies, s’ha convertit aquest cap de setmana passat a Brno en el segon pilot més jove que arriba al centenar de curses en la categoria reina, ja que el nord-americà John Hopkins (ara corre el campionat nord-americà AMA amb l’equip Monster Suzuki), que va debutar el 2002 amb Yamaha, va arribar a les 100 curses amb 24 anys i 348 dies.

Des del Qatar fins a Brno, 100 curses en què Márquez ha tastat la mel del triomf 40 vegades, però també la ràbia de les caigudes. Ara Márquez s’ha relaxat i, com ha demostrat aquest cap de setmana passat, ja pensa més en el campionat sense entestar-se tant a guanyar la cursa. Però hi va haver una època que si no pujava al capdamunt del podi no marxava content del circuit. I, buscant el límit, acostumava a caure més que no voldria. ‟He caigut molts cops. La primera part del 2015, a Mugello i Montmeló vaig caure i vaig perdre totes les possibilitats de lluitar pel títol. Tothom em deia que anés amb compte, perquè eren punts importants, però jo hi arribava després de dos títols consecutius i ho donava tot. Era victòria o caiguda. Aquell any en vaig guanyar moltes, però també vaig cometre moltes errades, i és important escoltar els que tens al costat. Després de xocar contra el mur vaig aprendre moltes coses i vaig canviar d’estratègia”.

Números espectaculars

“100 significa que el temps passa i que és impossible recuperar-lo. Hem de gaudir de tots els moments bons. Però són 100 Grans Premis i amb bones estadístiques, perquè estan per sobre del que esperàvem”, reconeixia Márquez abans de Brno. Els números del català, certament, són espectaculars. En 100 curses ha aconseguit 40 triomfs, cosa que representa el 40% de victòries en les curses en què ha participat. Però encara hi ha més coses: ha pujat al podi 71 vegades (l’última dissabte, quan va ser tercer al GP de la República Txeca), una xifra que en les primeres 100 curses a la categoria només superen Giacomo Agostini (85 podis), Valentino Rossi (82 podis en les primeres 100 curses, amb canvi de marca i tot, d’Honda a Yamaha) i Jorge Lorenzo: el mallorquí va ruixar-se amb cava 72 cops en el seu primer centenar de cites a MotoGP.

De tots aquests, Giacomo Agostini és qui acumula uns números més espectaculars: amb uns Mundials amb moltes menys curses que ara, l’italià va guanyar vuit cops el títol, i cinc vegades (del 1968 al 1972) va guanyar totes i cadascuna de les curses del campionat, que llavors eren 10 (excepte el Mundial del 1971, que tan sols en va tenir 8, i el del 1972, que en va tenir 11). I tot això compaginant la categoria reina amb categories inferiors.