Una final per dominar Europa i Madrid

BarcelonaAquesta final de Champions entre el Reial Madrid i l’Atlètic (20.45 h, TV3, Antena 3, BeIN Sports) és, alhora, un derbi madrileny, una reedició de la final europea que Sergio Ramos va capgirar fa dos anys a Lisboa, el recordatori de la primera de les úniques dues derrotes de Zidane des que ocupa la banqueta madridista, o una oportunitat per acabar la temporada amb una celebració que talli la Castellana i rodegi massivament una font -ja sigui la de Neptuno o la Cibeles-. Segons a qui convingui, és més una cosa o és més una altra, i tant és que l’escenari no sigui ni Madrid ni Lisboa, sinó Milà. Hi ha en joc la corona de campió del continent i, de passada, l’hegemonia a la capital espanyola.

El canvi de context, tot i que l’allunyi de la seguretat que li està donant el Vicente Calderón o fins i tot el Santiago Bernabéu en els últims dos anys, està sent prou argument per a l’Atlètic de Madrid per visualitzar un partit gran, un d’aquells amb flaixos i músiques i coreografies prèvies, un dels que ja no agafen com a novell l’equip de Diego Pablo Simeone, fet a mida ja per a les cites importants. “Serà el partit de les nostres vides”, deien, il·lusionats, Gabi i Fernando Torres ahir en roda de premsa.

Que pel camí s’hagin hagut de carregar els dos grans favorits de la competició, el Barça i el Bayern Munic, també dóna ales als matalassers i alimenta el seu esperit competitiu, el gran segell del Cholo, però una final reclama posar els comptadors a zero. A tots els efectes, i això inclou oblidar l’experiència viscuda en l’últim episodi, ara fa dues temporades, però també els precedents més recents en els duels madrilenys. “Lisboa ja és passat i Milà és ara una nova oportunitat per a nosaltres. Tenim a l’abast un títol que el club no ha aconseguit mai en la seva història”, va afirmar el capità, que tampoc donava gaire pes als bons resultats que l’Atlètic ha aconseguit contra el Madrid en els últims enfrontaments. “Ens recorda que podem guanyar-los, que ara ja juguem contra ells de tu a tu, però el passat no serveix per a res”.

El golejador Torres va afegir una dosi d’emocionalitat en les seves paraules i va admetre que guanyar la Champions amb el club que s’estima “des de petit” seria una experiència “meravellosa” que superaria qualsevol altre èxit aconseguit amb la selecció espanyola o el Chelsea. “No és comparable amb res. Tinc l’oportunitat de complir un somni que tinc des de nen”.

Aquest desig de fer història serà el motor de l’Atlètic, el mateix que l’ha portat a un pas de coronar-se com el millor equip d’Europa. Simeone no va esforçar-se a rebaixar aquesta exigent etiqueta i va lluir el seu discurs més ambiciós, el de vencedor, el de líder. “Hi ha pocs equips ara mateix que siguin millors que l’Atlètic. Estem en una situació en què tenim estabilitat i equilibri, una idea de joc, una competència interna i externa molt gran i això ens col·loca en una posició de privilegi que s’ha de cuidar. I la manera de fer-ho és guanyant”. L’entrenador argentí s’espera una final tensa a l’inici i, tot i que avisa que és probable que el Madrid “proposi més joc” que l’Atlètic, no descarta que els blancs recorrin al contraatac com han fet en anteriors eliminatòries.

En el seu torn, Zidane no va resoldre cap d’aquests dubtes i es va limitar a deixar clar que el seu Madrid està “preparat, concentrat i amb ganes de jugar”. Després de quinze dies per preparar la final, l’equip sortirà a fer bons els valors del club: “Unitat, esforç, companyonia, qualitat i actitud”. “Donarem el màxim i correrem. Correrem molt”, va afegir amb un somriure. Amb l’única baixa de Varane per problemes al bíceps femoral, però amb Cristiano Ronaldo al 100%, el tècnic francès va treure’s pressió davant la seva primera final com a primer entrenador. “Mereixem ser aquí. Estic gaudint del moment”.

Si entre els matalassers l’embolcall de San Siro és un al·licient, al bàndol madridista és una mena de garantia d’alt rendiment, una crida a l’esperit que fa sortir la seva millor versió encara que la seva trajectòria hagi sigut més aviat dubitativa, amb una remuntada contra el Wolfsburg i una eliminatòria de mínims contra el Manchester City. Davant l’Atlètic, tant Sergio Ramos com Marcelo, els portaveus del vestidor, avisaven que cal estar alerta durant 90 minuts, perquè el conjunt matalasser és dels que et castiga una desconnexió. Per si de cas, de fet, el Madrid ja buscava sinònims per evitar parlar de fracàs si no es guanyés la final. “Més aviat seria una oportunitat perduda”, va proposar Sergio Ramos. Tampoc Zidane va voler pensar en negatiu i va reclamar que no es tregui mèrit al que s’ha fet fins ara. “El fracàs pot ser en l’actitud, però si ho donem tot no ens podrem retreure res. Després a la final pot passar qualsevol cosa perquè és un partit de futbol”.

I un, en concret, que aquesta temporada s’ha resolt més a favor de l’Atlètic que del Madrid, amb una victòria a domicili i un empat al Calderón. Dades que continuen capgirant el malefici històric que perseguia els matalassers però que perden força quan la pilota que roda té l’estrella de la Champions.