El fracàs al futbol
"Què et ve al cap quan et dic «futbol base»?". És la pregunta que va obrir la taula rodona amb periodistes i exfutbolistes dins dels actes per commemorar els 100 anys del CE Vilassar. Feia poques hores que se sabia que Xavi Simons, probablement un dels fenòmens mediàtics més importants del planter del Barça, deixava el PSG per jugar a Holanda, al PSV. El jove futbolista es posava ràpidament en determinats fòrums com a exemple paradigmàtic de fracàs en el món del futbol. Pel que alguns –no pocs– apuntaven, el noi de 19 anys, amb tota la carrera al davant, ja no és ningú. Simons, en part, explica moltes coses del que significa el futbol base.
Anem molt de pressa. Som massa voraços. A vegades per culpa de les pròpies expectatives i la construcció del relat que fan els entorns dels futbolistes quan encara són uns nens. Diguem-ne representants, diguem-ne pares embogits que veuen en el seu fill un futur i sucós negoci. A vegades per culpa de l’exposició dels mateixos clubs, en revisió constant d’on són els límits. Però molts cops som els periodistes, avesats a relats maniqueus, a obviar la paleta de grisos a l’hora de compondre els nostres quadres (les nostres frustracions?), els que divinitzem, sense parar-nos a pensar en les conseqüències, una canalla que el dia de demà haurà de saber canalitzar èxits i fracassos mastodòntics.
A Xavi Simons ràpidament el van associar amb una llarga llista d’exblaugranes que no han acabat de triomfar al Camp Nou. Un d’ells, Bojan Krkic. Un altre fracassat, per a molts. Com si jugar al Barça, la Roma, el Milan, l’Ajax, l’Alabès o el Vissel Kobe fos un viatge a l’abast de tothom. Ens hem acostumat a sentenciar amb excessiva facilitat. Jugadors encara imberbes els entronitzem a la mateixa velocitat que els decapitem sense escrúpols enviant-los a la paperera de la mediocritat. Tots en tenim exemples a la nostra pròpia hemeroteca, sense mesurar la dificultat que comporta ser futbolista d’elit. Hi ha molts factors que poden intervenir a l’hora que algú arribi a l’èxit. Ni el talent ni l’esforç t’ho garanteixen. Per fer-nos una idea: A la categoria de benjamins, la més petita del futbol base, hi ha més de 12.000 llicències a tot Catalunya. D’aquests, quants arribaran a Primera? Segurament que es podran comptar amb els dits de les mans. Hem desvirtuat el sentit del fracàs. Guanyar-se la vida com a professional en un esport que representa gairebé el 25% de les llicències esportives del nostre país en cap cas és un fracàs.
