Els fronts oberts del Barça de Valverde

BarcelonaEl Barça està a punt d’arribar a l’equador de la pretemporada rodejat de fronts oberts. La gira pel Japó es va fer perquè calia fer-la, amb Rakuten esperant la seva part del pastís. En els dos amistosos l’equip va demostrar que necessita fer un bon rodatge a falta de poc més de dues setmanes per al debut a la Lliga. Aquesta és una setmana clau en la preparació esportiva. Ernesto Valverde té set dies per apujar el llistó de la càrrega física per afrontar el primer tram de temporada. Els compromisos comercials del club escanyen la lògica de l’ staff, que s’ha d’adaptar a l’agenda. Els entrenaments s’han d’estirar amb cura. No poden ofegar els futbolistes amb dobles sessions d’intensitat al 100% perquè s’augmentaria exponencialment el risc de lesions. Tampoc poden centrar-se en guanyar múscul perquè necessiten treballar els sistemes de joc per adaptar-hi De Jong i Griezmann. L’arribada avui de Luis Suárez servirà per començar a perfilar coses. El Barça ha d’assegurar resultats. La pilota valida les decisions dels despatxos. L’impàs entre els dos xous comercials a l’estranger -el següent és als EUA- reactiva les operacions que la cúpula directiva té sobre la taula.

La venda de Malcom

El capítol de Neymar és el que genera més atenció mediàtica. És tan gran com prescindible. L’operació es treballa a ritme de tenir la paella pel mànec, en un segon pla, respectant els tímings que marca el París Saint-Germain. Els blaugranes no forçaran la màquina per intentar presentar una oferta real. El retorn del brasiler a Barcelona depèn de molts factors: de la postura de venedor del francesos -de moment amb la boca petita-, dels comptes -ofegats- i de la rotació de davanters a la plantilla. Si no hi ha sortides, no hi haurà cromo nou. El fitxatge d’Antoine Griezmann ha acotat l’operació entrada del mercat. Que hagi de ser un home important a l’onze deixa poc marge per a segones maniobres. Segons explica l’entorn del club a l’ARA, el francès no és incompatible amb Neymar. Completar el puzle amb les peces que hi ha a la Ciutat Esportiva Joan Gamper és més complicat. Per això s’intenta agilitzar la sortida de Malcom. L’extrem és a la rampa de sortida.

El Barça defensa que és un bon jugador -en part per justificar la inversió de l’estiu passat-, però admet que vendre’l per 40 milions d’euros o més és una gran operació. Seria un win-win per a tots: Valverde deixaria de tenir l’obligació -relativa- de donar-li minuts, l’entitat aconseguiria capital i Malcom guanyaria protagonisme vestint una nova samarreta. El Zenit podria ser el seu destí si l’equip rus arrodoneix la seva oferta. El club ha de decidir què fer amb la futura vacant. El pas de les setmanes consoliden Ousmane Dembélé. Philippe Coutinho no té el mercat que s’intuïa abans de la Copa Amèrica i seguirà de blaugrana; intercanvis de videojoc de mànager a banda. No s’espera que s’intenti signar un jugador d’atac. La Masia seria la solució més còmoda. Carles Pérez o Abel Ruiz podrien completar el nombre de fitxes. Cal veure si Griezmann serà un segon davanter centre o un complement de Suárez-Messi. Valverde ensenyarà les seves cartes a partir de la setmana vinent. Tenir dos nous de garanties obriria les portes del primer equip a Pérez. En el partit contra el Vissel Kobe va demostrar que té un perfil similar a Malcom, amb el plus de conèixer la casa. Té velocitat, regat i xut, i s’associa bé des del centre i la banda. El mig del camp exposarà més Josep Maria Bartomeu com a últim responsable esportiu. La línia de creació segueix sent un overbooking de jugadors. Els rols estan repetits. De Jong, Arthur Melo, Sergio Busquets, Sergi Roberto, Carles Aleñá i Frenkie de Jong tenen la continuïtat garantida, obviant la progressió d’Oriol Busquets i Riqui Puig. La incorporació de l’holandès i la reconversió de Roberto fan que Rafinha hagi de sortir, com ho va fer Denis Suárez al Celta setmanes enrere. Fonts de l’entorn del jugadors asseguren al diari ARA que el seu acord amb el València és total. Creu que és un bon lloc per assumir galons. El Barça no vol regalar l’internacional amb el Brasil i esperarà que Peter Lim accepti pagar 15 milions d’euros. La venta desencallarà la situació d’Ivan Rakitic i Arturo Vidal. Els dos jugadors haurien perdut la condició d’imprescindibles pels canvis d’aquest estiu i, precisament, pel seu bon rendiment. Tenir un gran cartell és una bona notícia a mitges, perquè sobren migcampistes per ser suplents de garanties al Camp Nou.

La necessitat del lateral

Les urgències estarien en els laterals. El final del curs passat va deixar clar que Jordi Alba i Sergi Roberto no eren suficients per cobrir dues posicions clau a Can Barça durant nou mesos d’exigència d’elit. L’ex del València va competir al seu màxim nivell, però estava sol. L’aposta per Juan Miranda va ser fictícia. Ernesto Valverde va arribar a la conclusió que estava verd i que no s’adaptava a les necessitats de l’equip, en present, com Marc Cucurella. La idea del basc no hauria canviat. El club s’ha centrat en el mercat per trobar un segona espasa que pugui fer descansar Alba. L’escollit sembla que seria Júnior Firpo. Valverde vol el jugador del Betis. El club veu amb bons ulls l’operació, però amb matisos. Creu que l’aposta és rendible si no es paga la totalitat de la seva clàusula de rescissió. 25 milions entre fixos i variables són el topall.

Nélson Semedo serà titularíssim a la banda dreta. El portuguès haurà de fer un pas endavant sense la competència de Roberto. Ha de ser la seva temporada. Moussa Wagué serà el seu recanvi. El club creu que pot fer de complement per jugar a la Copa. Aquesta és la lògica, supeditada a les lesions. El Barça ha d’acabar de polir el projecte per evitar ensurts.