L'ALTRA MIRADA

"És exemplar veure com treballa aquest equip"

La FCF ha premiat l'AF Sant Vicenç dels Horts per tenir el primer equip de futbol per a amputats

Un accident laboral va canviar la vida de Jónatan Ruiz quan tenia vint anys. Va perdre la funcionalitat de la cama esquerra i la dreta li va quedar molt tocada. El futbol era la seva passió, havia gaudit a les categories inferiors del Cornellà, on va coincidir amb futbolistes com Jordi Alba i Víctor Ruiz. Quan va patir l’accident jugava a futbol sala, a Segona B, i ho tenia tot fet per marxar al Llevant i continuar progressant. Però no tot era futbol: entre els seus plans de futur hi havia especialitzar-se en el sector de l’electrònica i la domòtica, per mantenir el negoci familiar. “Va ser un cop molt dur. Vaig estar gairebé dos anys a l’hospital, amb diverses operacions que no funcionaven”, recorda. Amb el suport de la família, la parella i els amics va començar a pensar què volia fer i què miraria d’aconseguir.

No volia separar-se de l’esport i va estudiar a INEFC. Quan va rebre l’alta anava amb cadira de rodes, però va aconseguir que adaptessin les proves d’accés. També va obtenir el primer i el segon nivell d’entrenador i va començar a formar part de la Federació Catalana de Futbol. Va ser a INEFC quan li van parlar de la selecció espanyola de futbol per a amputats. No s’ho va pensar dues vegades i va participar en un entrenament amb l’equip per ja quedar-s’hi. Era un projecte amb poca experiència, que funcionava mitjançant l’Associació Espanyola de Futbol per a Amputats, entitat que ara presideix. Un dels èxits de l’equip espanyol va ser arribar a les semifinals de l’Europeu del 2017. Anglaterra els va privar de jugar la final contra Turquia a l’estadi del Besiktas, on van assistir gairebé 40.000 persones.

“El desplaçament a l’Europeu el vam assumir pràcticament tot des de l’associació. No és fàcil aconseguir fons per poder anar als tornejos”, recorda. Va picar a unes quantes portes, va participar en moltes reunions i finalment va arribar al compromís d’aconseguir crear una lliga estatal per poder accedir a noves vies de subvenció mitjançant la Federació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i el Consell Superior d’Esports. “Els requisits són tenir una lliga, assolir un mínim de llicències i crear una estructura de competició estatal”. Quan van rebre aquestes indicacions el Jónatan comptabilitzava en 40 el total de jugadors a l’associació. Aquí va començar un nou impuls de difusió i la creació de tres equips, el mínim per poder engegar la lliga. Un que agrupi els jugadors del nord, amb seu al País Basc, un altre a Andalusia i un a Catalunya, que ell s’ha encarregat d’impulsar.

Un equip pioner a Catalunya

En Jónatan necessitava un club federat per poder formalitzar la secció d’amputats. El seu germà juga als veterans del Sant Vicenç dels Horts Associació de Futbol i el seu president, Juan Carlos Ávila, va acollir la iniciativa. “El Jónatan, mitjançant el seu germà José, em va fer arribar la proposta. Li vaig dir que els ajudaríem. És un projecte nou i car, l’Ajuntament ens hi està ajudant, però com que hi ha pocs equips i això implica desplaçaments llargs, hem de fer esforços per trobar finançament. Fa poc van anar a jugar a Antequera contra l’equip d’Andalusia i ells van assumir la nostra estada. Ara volem que ells vinguin aquí”, valora Ávila. “Quan vam presentar l’equip a la gent, amb un partit contra el nostre cadet, el públic s’hi va bolcar amb emoció”, explica el president d’un club que va crear fa sis anys amb dos companys més i que ja ha arribat a un acord per aplegar altres clubs de la ciutat. “Ara tenim un equip femení, a partir de la temporada vinent esperem tenir-se sis o set. És un dels aspectes que volem potenciar, juntament amb el futbol base i l’esport adaptat”.

De moment ja han rebut dos reconeixements de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol. L'últim fa dues setmanes, quan van rebre el premi Foment dels Valors per ser el primer club de Catalunya amb un equip de futbol per a amputats. “És un reconeixement que ens fa molta il·lusió perquè és exemplar veure com treballen els nois d’aquest equip”, diu Ávila. “Necessitem donar-nos a conèixer i estem a oberts a tothom que vulgui col·laborar amb el projecte”, conclou en Jónatan.