Si aquest dimarts el Barça es posa 0 a 5 contra l’Inter, hi haurà un moment en què els blaugranes aixecaran el peu de l’accelerador. Contemporitzaran. Faran possessions llargues, amb una passada de més per evitar mirar la porteria rival. És una llei no escrita que s’acostuma a seguir. Almenys dins el futbol professional, malgrat que alguns defensen que l’única manera de respectar el rival és competir sempre i, per tant, marcar com més gols millor.

Divendres a El País Bernat Coll traslladava aquest debat a quan juguen els més petits: què s’ha de fer amb les golejades escandaloses, quan els nens ni celebren els gols i els que els reben ho fan amb ulls llagrimosos. A les graderies els pares –la majoria– ja ni aplaudeixen els gols dels seus propis fills. Amb el 8 a 0 tenen aquella vergonya de saber que allò no serveix de res. Amb el 12 a 0 voldrien que el partit acabés. Amb el quinzè gol no saben ni on mirar, preferirien que el seu fill hagués fallat aquella ocasió clamorosa. Pateixen per aquells nens que l’únic que volen és divertir-se jugant a futbol i, en canvi, només fan que recollir la pilota del fons de la xarxa. Guanyar 15 a 0 o perdre 15 a 0 no t’ensenya res. D’acord que la vida està plena d’ensopegades, de moments durs i derrotes, però ni el caliu ni la innocència d’un vestidor de nens i nenes de 10 anys serveix per treure alguna cosa positiva d’una d’aquestes golejades. L’esport és un motor per educar, per promoure valors i ensenyar el que significa el grup, les confidències d’un vestidor, però amb golejades així això es perverteix del tot.

Aquest és un debat que no s’ha resolt. ¿Aturar el marcador quan s’arriba a un nombre de gols, com passa, per exemple, al bàsquet? ¿Agrupar els nens per generacions i superar les categories actuals –benjamins, alevins, infantils...– que permeten enfrontar menors de diferents anys? Són mesures que poden ajudar, però que han d’anar acompanyades de les decisions dels entrenadors: ells poden frenar la voracitat dels seus jugadors, tot i ser plenament conscient que no deu ser fàcil frenar les ganes de nens i nenes per a qui el gol ho és tot.

Els més petits han de saber competir. Però a quin preu i fins a quin punt. Són nens. Hem de trobar el significat real de la paraula competir quan parlem d’aquestes edats. En l’última jornada de la lliga de futbol a Catalunya, el 41% dels partits de la tercera divisió benjamí –els més petits, 8 i 9 anys– van acabar amb un resultat igual o superior als 5 gols de diferència. Cal replantejar el model actual, partint de la base que els pares han d’entendre primer que el seu fill, encara que marqui 5 gols un dia, no serà el nou Messi.