El Rayo imposa el seu joc davant un Llevant que no es rendeix (2-3)

ValènciaEl Rayo ha guanyat el Llevant en un partit en què ha dominat més que el seu rival, però en què ha patit fins l'últim minut, ja que el conjunt local, tot i no completar un bon partit, mai s'ha donat per vençut. El bon joc del Rayo, el seu encert i les deficiències del Llevant han marcat un partit en què la pilota ha estat per a l'equip visitant i en què el conjunt local ha mostrat ganes, però aquestes no han estat suficients per sumar els tres punts.

A l'equip valencià el tram final de la temporada se li ha fet molt llarg des de fa diversos partits tot i que les remotes possibilitats d'arribar a Europa encara existien abans de l'inici del xoc. Sense trepitjar a fons l'accelerador a fons, el Rayo ha tingut prou amb aconseguir el domini de la pilota per imposar-se a un rival que ha intentat millorar en el segon temps.

El Rayo s'ha fet aviat amb el partit amb llargues possessions de pilota a prop de l'àrea d'un Llevant desdibuixat, que tenia problemes per recuperar la pilota i que amb prou feines tenia arribada a la porteria de Rubén. Fruit del control del joc per part de l'equip madrileny ha arribat el gol de Piti. Després d'una jugada per l'esquerra, el davanter visitant ha aconseguit obrir el marcador.

A partir del gol, la dinàmica del partit no ha canviat, ja que el Llevant no ha estat capaç d'imposar la seva llei, mentre que el Rayo Vallecano ha mantingut la seva mateixa línia de joc. Només en els deu minuts finals del primer període s'ha animat una mica l'equip local, que s'ha apropat a la porteria del conjunt madrileny, encara que sense crear ocasions de gol.

La segona part ha començat amb un Llevant més ofensiu després de l'entrada de Rubén i aviat ha arribat l'empat, aconseguit per Acquafresca. L'alegria ha durat poc ja que Vázquez ha fet immediatament l'1-2.

El Llevant, a diferència de la primera part, ara tenia més recursos, sobretot per la posició més avançada d'Iborra, que donava molta més profunditat a l'equip valencià. A mesura que passaven els minuts, el partit ha canviat: cada vegada hi havia més espais i més accions d'anada i tornada i en una d'elles, quan el partit semblava més anivellat, ha arribat el 1-3, marcat per Piti de penal.

Semblava que el partit estava resolt amb aquest gol, però la tònica del joc no ha variat: la pilota anava d'una porteria a l'altra, i l'últim gol del partit, obra d'Iborra ha estat per als locals, que fins i tot han pogut empatar en una rematada de Acquafresca.