FUTBOL - SEGONA DIVISIÓ
Esports Futbol 02/06/2017

Jordi Guerrero: “Només penso a tancar l’ascens d’una vegada”

Entrevista al segon entrenador del Girona

Jordi Bofill
3 min
Jordi Guerrero: “Només penso a tancar 
 L’ascens d’una vegada”

GironaSegon entrenador del Girona de Pablo Machín, Jordi Guerrero (Arbúcies, 1968) va arribar al club el desembre del 2013 per fer les tasques d’ajudant de l’aleshores entrenador Javi López. Amb l’arribada del tècnic sorià, Guerrero s’ha convertit en un dels herois silenciosos d’aquest Girona.

Aquest podria ser el cap de setmana més important de la història del club...

És una barreja de sentiments: per un costat tinc moltes ganes que arribi el partit però també vull disfrutar del camí. Hi ha moments que tinc nervis, però veig com s’entrena l’equip i l’any tan bo que duu i només penso a tancar l’ascens d’una vegada.

S’està fent llarg el final de temporada?

El viatge ha sigut fantàstic i el problema ha sigut tenir-ho a prop fa massa jornades. La Segona Divisió té aquestes coses: tancar els punts costa molt. Si mirem les estadístiques dels sis primers en aquest tram són realment dolentes però ara ens surt tota la feina feta en els mesos anteriors.

Res millor que la imatge d’unió que va mostrar tota la plantilla davant el malentès ocasionat pel vídeo.

Una de les claus d’aquest equip és la unió. Ho sento així des que vaig arribar. Que tothom vagi a l’una i accepti els encerts i les errades dels companys com a seves fa que l’equip tiri endavant.

Parli’ns una mica del 3-5-2 introduït amb l’arribada de Machín.

Crec que és un sistema molt ric. El perfil i el dibuix, però, no tenen res a veure i han evolucionat molt respecte al primer dia. Ara està més ben estructurat i, a causa dels matisos que hem anat introduint, som més competitius.

El ventall d’opcions i de funcions és tan ampli...

No és el mateix sistema si juga Cifu, Aday o Pablo Maffeo. Tot varia en funció dels jugadors. Tampoc és igual si juga Ramalho o si ho fa Kiko. El sistema, en línies generals, sempre és el mateix i tothom sap què ha de fer, però cada jugador ho desenvolupa d’una manera diferent. Coris no entra per la banda igual que Mojica.

Quina metodologia es fa servir per analitzar el rival?

Separem l’estratègia del joc i ho analitzem al mil·límetre. Això és tasca i mèrit de tots: de l’Omar, d’en Jordi Balcells, d’en Pablo i també meu. Com tot, és un procés: si un no fa la feina ben feta la resta no pot avançar. I respecte al sistema tàctic, mirem els últims partits del rival per treure les conclusions que l’entrenador vol saber. Aspectes del joc ofensiu i defensiu que ens serveixen per intentar deduir com els podem fer mal i com ens poden fer mal a nosaltres.

Quin diàleg hi ha amb els jugadors respecte a aquesta anàlisi tàctica?

Normalment no ho consensuem amb ells tret que hi hagi algun jugador que hagi jugat en aquell equip o sota les ordres de l’entrenador al qual ens enfrontem. Ara que el Saragossa ve a Montilivi hem observat els dos últims partits que ha disputat com a visitant: hem volgut veure com ha jugat, quins canvis ha fet, com ha mogut els jugadors, què representa que jugui Lanzarote o que ho faci Cani... Llavors, quan veiem l’alineació, en Pablo i jo tenim molt clar com ens jugaran. I això és un avantatge.

La visualització del partit sí que es posa en comú amb la plantilla.

Durant el partit tant en Pablo com jo anem apuntant coses. Després fem un postpartit on analitzem les coses bones, que sempre n’hi ha, i les dolentes. Fins que ho posem en comú amb els jugadors mitjançant una sessió de vídeo.

L’estratègia és una altra senyal d’identitat dels últims anys.

Som l’equip que més punts ha aconseguit en aquest tipus de situació de joc en tota la categoria. En la pretemporada es va fer una molt bona feina, ja que a l’hivern no podem treballar-hi gaire. Ara, quan diem “Farem això o allò altre perquè hem vist segons què”, funciona. Tothom sap què vol dir cada consigna que donem. La gent ho recorda.

Durant tota la temporada, a les xarxes socials, has utilitzat un hashtag del qual has revelat el significat aquesta mateixa setmana: #paps.

Després de la derrota a Tarragona hi havia certa depressió i ho vaig voler posar. El significat és clar. Són les sigles de “pujarem a Primera segur”.

N’estàs convençut?

Sí, des del principi. I et diré per què: sabia que competiríem. I si en aquesta categoria saps competir tens moltes opcions de, com a mínim, jugar el play-off. Ara, del play-off ni en parlem. Estic segur que aquest diumenge segellarem l’ascens.

stats