ESPANYOL
Esports Futbol 20/09/2017

Álvaro González: “El Vila-real i l’Espanyol són dos clubs familiars i amb gent de la casa”

Entrevista al jugador del Vila-real

Roger Requena
3 min
Álvaro González: “El Vila-real i l’Espanyol són dos clubs familiars i amb gent de la casa”

BarcelonaAra fa un any, Álvaro González va deixar l’Espanyol per la falta de confiança rebuda pels nous responsables esportius blanc-i-blaus. Ara està consolidat en la defensa d’un Vila-real que rep aquest dijous (20 h, BeIN LaLiga) els blanc-i-blaus, que arriben confiats després del seu primer triomf en Lliga.

Com li va tot per Vila-real?

Bé, n’estic content. L’any passat va ser bo, i aquest any tot just l’estem començant. Hem tingut algunes baixes a l’inici, i això ens ha fet tenir la gent justa en els primers partits, però a poc a poc estem entrant en confiança. Ens ha costat una mica arrencar, però ara ja estem millor, com l’Espanyol.

El curs passat va ser important en una defensa que tenia Musacchio i Víctor Ruiz. S’esperava adaptar-s’hi tan bé?

Era la il·lusió que tenia. Al principi vaig tenir un paper més secundari per la gent que hi havia i que estava consolidada en l’equip, però de mica en mica, treballant, vaig tenir oportunitats, així que va acabar sent un any bo.

Els últims anys hi han passat bons centrals com Musacchio i Bailly. Què té aquest equip per potenciar tan bé la posició de central?

Està reconegut perquè cada any busca ser a dalt en una Lliga competitiva on hi ha tres equips molt difícils. Vam ser cinquens, va ser un gran any per a nosaltres. Al jugar a Europa et miren més, i el Vila-real fa un futbol vistós, i això sempre ajuda en aquestes coses.

Els fitxatges per l’Espanyol i el Vila-real van ser canvis gaire diferents?

Van ser similars. L’Espanyol també és un gran club, vaig ser-hi en un moment de canvi, quan va entrar el nou propietari. Són dos clubs similars, bastant familiars. Tots dos aposten molt per la gent de casa. L’Espanyol té a Barcelona un club molt gran, i això els fa més familiars, i el Vila-real és del mateix estil.

Com recorda el seu pas per l’Espanyol?

Va ser molt bo. Una de les millors etapes de la meva carrera esportiva: era a Barcelona, em van acollir molt de pressa i em van introduir des del principi a l’equip. Teníem molt d’afecte amb els companys, en guardo un gran record i sempre els desitjo el millor.

Li va quedar mal regust de boca per la manera com va sortir del club?

Mal gust de boca no, perquè vaig anar a un altre gran club com el Vila-real, on vaig tenir continuïtat, molts minuts, vam classificar-nos per a Europa i vam jugar l’Europa League, que també va ser un èxit en la meva carrera. És cert que no en vaig sortir de la manera com m’hauria agradat, va ser tot molt ràpid al final, perquè li tenia molt d’afecte al club i m’hi sentia molt estimat. Però amb l’arribada de la nova gent no trobàvem un punt intermedi. Després, l’entrenador tampoc em va mostrar la confiança que necessitava. Aleshores vaig fer el pas i ara n’estic orgullós, perquè ha sigut important per a la meva carrera.

Però el va sorprendre que el deixessin marxar sent-ne un dels capitans?

Sí que em va sorprendre. Parlava amb Òscar Perarnau, que en aquell moment no hi era, i amb la gent que era allà fins que van arribar els nous propietaris i van donar poders al nou entrenador. Una gent em deia una cosa, i quan es va canviar de gent, me’n van dir una altra. Aquests dubtes que tenien es van anar fent grossos i jo estava en un moment en què podia escollir anar al Vila-real. Allà em van donar confiança, un estatus a la plantilla i moltes competicions per poder disfrutar de partits. A l’Espanyol volien introduir un gir important a la plantilla per fer un salt de qualitat, i als que hi érem no se’ns parlava clar. Som conscients que estem de pas, que hem d’intentar jugar el màxim i tenir la confiança dels del nostre voltant, i per això en aquell moment vaig decidir canviar de rumb.

L’ha sorprès la revolució que han viscut els últims mesos?

Era un canvi obligat, crec. Hi va entrar un nou accionista principal amb ganes de canviar les dinàmiques i està en aquest procés. No sé fins a quin punt arribarà aquest canvi, però és cert que està en creixement i que estan invertint en jugadors. Això ha de ser per a bé.

Veu l’Espanyol lluitant per Europa?

Sí, segur. Hi ha deu o dotze equips que, després dels tres de dalt, lluitaran per la resta de places europees, com l’any passat. El Vila-real és el club més organitzat on he estat. Té un estatus de club alt, que juga a Europa. I segurament és el que voldrà tenir l’Espanyol.

stats