FUTBOL

Entrenadors més enllà de la moda

Rubi, Sergio González i Pochettino parlen dels seus mètodes i de l’evolució viscuda a les banquetes

Si l’Espanyol i el Valladolid, a la Lliga, i el Tottenham, a la Premier, han aconseguit ser tres equips de moda actualment ha sigut, en bona mesura, gràcies a la bona feina de tres tècnics formats al conjunt blanc-i-blau i amb coneixement del futbol base. Divendres, en el setè Dia de l’Entrenador, organitzat per la Federació Catalana de Futbol, tots tres van explicar part de l’èxit dels seus mètodes i com ha sigut l’evolució viscuda a les banquetes de diferents clubs.

“No m’agrada que em diguin entrenador de moda perquè les modes passen”, va arrencar Rubi, que va deixar clar que la seva felicitat no depenia de la categoria on entrena: “Seríem igual de feliços entrenant a Vilassar o a Arenys de Mar. No em sento especialment exitós per ser a l’Espanyol, ni em sentiria un fracassat a Tercera o en un juvenil”. El maresmenc, de fet, va reconèixer que ara dormia “millor”. “Estava més nerviós quan l’Hospitalet jugava a Reus que ara, estic aprenent a controlar més les emocions”, va afegir el tècnic espanyolista. “ Moda és una paraula lletja, tant de bo siguem una realitat constant i per molt de temps”, afegeix Sergio González, responsable d’un Valladolid que transpira la humilitat i la feina del tècnic català. “Sabem quin és el camí, el treball, i no ens podem despistar. No hi ha cap secret que ens faci córrer més, tocar-la millor o tenir més bones idees”.

Sense base no s’arriba a l’elit

També per a Pochettino hi ha coses més importants que el mètode: “L’element principal per triomfar és el desig i la il·lusió pel futbol. Podem parlar de preparació i coneixements, però és la determinació la que et fa arribar al màxim nivell”.

En les seves ponències, tots tres van repassar la seva trajectòria a les banquetes. En el cas de Rubi, ho va fer acompanyat del seu cos tècnic actual: Jaume Torras, Xavi Gil i Manel González. Tots ells van coincidir en una idea: per arribar a l’èxit cal tenir una base. “Amb Rubi ens vam conèixer al Vilassar. Encara avui mantenim algunes coses, més evolucionades, del que fèiem aleshores. No és que arribem a l’elit i ens posem a fer coses noves; per arribar a dalt de tot cal tenir una base i fer-la evolucionar. Tot el procés actual és gràcies al nivell previ”, va desenvolupar Xavi Gil, preparador físic de l’Espanyol.

Sergio González va incidir en la idea que era fonamental estar preparat per quan arribi l’oportunitat: “Vaig estar dos anys esperant una oportunitat, i quan estava a punt de desesperar-me va aparèixer el Valladolid. I fixa’t on som ara. Un entrenador és com un jugador que s’estrena amb la selecció: és internacional de per vida. L’entrenador també ho és sempre, cal estar actius i no perdre la idea”. Sergio González va recordar el seu pas per l’Espanyol: “Potser va arribar aviat, encara que vam acabar complint per sobre dels objectius marcats”. El tècnic de l’Hospitalet va lamentar la manera com en va sortir, que va qualificar de “solució dantesca”, si bé va apuntar que ja estava oblidada. “A vegades cal marxar fora perquè se’t valori”, va dir.

L’actitud, un element imprescindible

“La nostra fortalesa és saber que el del teu costat correrà per tu i tu per ell. Que no hi ha ningú imprescindible i que tots són necessaris. Som futbolistes de nivell normal, i si un es despista el col·lectiu ho nota”, va afegir Sergio. Sobre l’aspecte psicològic va voler incidir-hi Jesús Pérez, segon entrenador del Tottenham. “Pels resultats o altres factors potser no pots mantenir-te en el temps, però la figura que pot canviar el rumb d’un grup és el líder. El Mauricio marca la pauta, però en el dia a dia de l’equip hi treballem 50 persones”, va exposar el seu segon, Jesús Pérez. I Pochettino va sentenciar: “Un bon futbolista et donarà el doble de bones solucions al camp de les que tu li proposis a l’entrenament”.

Més continguts de