La migcampista dels sis parells d’ulls

BarcelonaTenia una visió de joc especial, una capacitat superior per trobar l’escletxa abans que ningú. Deien que semblava que tingués sis parells d’ulls. No era ràpida, ni especialment forta ni alta, però va sobreviure amb aquell enginy dels genis, amb aquella energia de qui està decidida a protagonitzar moments històrics. Hege Riise (1969) va jugar 188 cops amb Noruega, va marcar 58 gols i va guanyar l’Europeu del 1993, el Mundial del 1995 -amb Bota d’Or inclosa- i l’or dels Jocs del 2000. A banda dels títols al seu país, va alçar trofeus al Japó (1996 i 1997) i als Estats Units (2002), on va lluir la seva capacitat creativa al mig del camp. El soccer la considera la primera gran playmaker de la història.

Movia l’equip al seu ritme, anticipant la següent acció. I sempre mirant d’anar endavant. “Tinc essència ofensiva, crec que no he fet gaires passades enrere en la meva carrera”, diu al llibre Champions of women’s soccer, d’Ann Killion. En un reportatge de la UEFA reconeix que al Japó va reforçar la seva mirada vertical, pel contrast amb la cultura asiàtica. “Elles volien fer gol amb quatre passades, nosaltres vam ensenyar-los que es podia fer amb dues”. Al Miniestadi el seu LSK va estar lluny de lluir aquest instint atacant, però avui a Lillestrom les opcions de remuntada noruegues passen perquè la seva estrella Ingrid Engen es reencarni en aquella Riise que robava, avançava i xutava a porteria. El gol que li fa a Alemanya a la final del Mundial del 95 és un dels més emblemàtics.

Era una altra època. Temps d’obrir camí i d’hegemonia del futbol nòrdic. La seva generació, combatent i pionera, va ajudar a consolidar els tres primers Mundials que va organitzar la FIFA. Quan es va disputar l’edició inaugural l’any 1991 a la Xina no havien nascut ni la meitat de les jugadores alineades al Mini al partit d’anada. Però ella guarda el record inesborrable d’haver jugat a Guangzhou contra la selecció amfitriona davant 65.000 persones.

El de Riise no és “un lideratge verbal típic”. “És tranquil·la, no crida gaire”, descriu Solveig Gulbrandsen, companya a la selecció i la segona noruega amb més internacionalitats (183). És més una qüestió d’ascendència, “d’intel·ligència futbolística”, insisteix per a l’ARA. D’intentar processar la jugada com quan dominava el mig del camp i s’ho mirava tot amb dotze ulls.