L’enginyer que ha conquerit el cor dels gironins

GironaUn somriure d’orella a orella presidia la seva sortida de Montilivi. La data, gravada a foc, és inesborrable: 13 de gener del 2018, el dia en què Michael Olunga (Kènia, 1994), enamorava l’afició gironina signant el primer 'hat trick' d’un jugador del Girona a l’elit. Gairebé inèdit des de la seva incorporació, a les acaballes del mercat d’estiu, va necessitar només 22 minuts per fer-se un lloc a la història. “El nivell de la Lliga és altíssim i l’esforç ha de ser constant per estar a l’altura. No puc expressar el que vaig sentir, va ser increïble”.

Lluitador incansable, mai s’ha allunyat de la pilota, la seva inseparable i fidel amiga. Tot va començar pels carrers de Nairobi, allunyat dels luxes de què avui gaudeix. “Allà tot era molt diferent del que m’he anat trobant amb el pas del temps. Jugàvem descalços i qualsevol ensopegada et deixava sagnant. Però t’aixecaves i continuaves, sempre intentant millorar”. El camí fins a arribar aquí no ha estat, ni de bon tros, senzill. Sota la seva aparent felicitat hi ha un buit que sempre l’acompanya i que el va obligar a créixer abans d’hora: la dolorosa pèrdua del seu pare. “Ens va deixar molt aviat: jo només tenia vuit anys. El meu germà es va fer càrrec de la família, va fer de protector. A casa som quatre germanes i nosaltres dos, i tots ens vam unir amb la nostra mare. Havíem de tirar endavant com fos”. Les ferides li van enfortir la mentalitat, i li van fer centrar tots els focus en l’esport i els estudis. Eren les vàlvules d’escapament. “Ens han inculcat que, esforçant-nos, podem arribar on vulguem. No em refereixo únicament a un aspecte en concret. És una lliçó de vida que només serveix si realment fas les coses el millor possible. No he deixat mai d’escoltar i d’intentar posar en pràctica els consells que em van transmetre durant la infància”.

Desitjós d’aprendre, va complir al peu de la lletra. Tot allò que desconeixia li generava inquietud. Desmarcat dels tòpics, va invertir temps a aconseguir els seus somnis. “Tenia entre cella i cella ser pilot d’avió però vaig suspendre l’accés a l’escola per tan sols un punt. Saps què em va dir la meva mare? Que no passava res, que allò no era el final. Que si m’ho proposava podia ser important”. A hores d’ara, li falta només un any per llicenciar-se en enginyeria geoespacial. “A Kènia el futbol no sol tenir gaires sortides. No podia pretendre viure'n: necessitava un altre pla”.

“Vull ser el màxim golejador de la selecció”

El destí, però, li feia l’ullet de la manera més inesperada. “Estava jugant al carrer i, de sobte, em trobo que el Jacob Mulee –antic seleccionador kenià- m’observava. Va creure que tenia talent per gaudir d’una oportunitat i em va proporcionar el lloc adequat on posar-la en pràctica”. Mulee era l'encarregat de gestionar la Liberty Sports Academy, que va ser la primera entitat del país a adoptar un enfocament professional en la gestió dels clubs, un projecte ideat pel malaurat empresari Sly Tetteh al llarg del continent africà, d’on han sorgit talents com Essien, Muntari o Asamoah. Es tracta de tota una oportunitat per als joves amb potencial. “És una plataforma de llançament brutal, fan una feina molt important. Et tracen un camí, t’ensenyen una sortida”.

La carta de presentació va ser immillorable: 32 gols al llarg del curs, 7 dels quals en un mateix partit. Quatre anys després marxava del país com a millor jugador de la Lliga i internacional absolut, un cop seduït el seleccionador. En la segona presència, davant Sudan del Sud, celebrava el primer dels 12 gols que acumula. La història, però, s’havia gestat uns mesos abans. “Vaig rebre la trucada de la sub-23 per a un únic partit, on vaig fer un 'hat trick'. Em van dir que tenia massa nivell per competir amb els meus i em van convocar entre els millors. Tot i que em queda lluny, un dels meus reptes és superar els 34 gols sumats per Dennis Oliech i convertir-me en el màxim golejador històric”.

Il·lusionat, va fer el salt al Djurgardens suec, primer, i al Guizhou Hengfeng xinès, entitat que posseeix els seus drets després de pagar uns 4 milions d’euros. Diferents obstacles li obrien la porta d’entrada a Girona amb un pacte previ de cessió amb opció de compra. “No puc negar que l’adaptació ha estat difícil: he passat a competir contra els millors jugadors i entrenadors. Ara només penso a seguir treballant de valent”. Immers entre els 30 finalistes a millor futbolista africà del 2017, ja forma part de la història blanc-i-vermella gràcies a la seva actuació contra el Las Palmas. Després de ser el segon jugador kenià darrere de McDonald Mariga a debutar a la Lliga i el primer de marcar un gol, l’històric 'hat trick' va provocar la reacció del president kenià, Uhuru Kenyatta; de l’ex primer ministre Raila Odinga, i d’una multitud d’aficionats, que van tenyir les xarxes socials amb missatges d’elogi. “Els estic molt agraït, és un orgull rebre tanta estima. Soc conscient que tenen els ulls posats en mi i els vull dedicar aquesta fita”, diu per acabar l’heroi de tot un país que s’ha fet un lloc en el cor dels gironins.