Més convenciment que esquerdes en l’estrena d’Abelardo

Cornellà de LlobregatSomiava amb debutar amb una gesta, una victòria en el derbi barceloní, però Abelardo Fernández es va haver de resignar amb un empat que va servir per demostrar que, malgrat tot, l’Espanyol és un equip molt viu. “Sí se puede, sí se puede”, va clamar l’RCDE Stadium després de veure com els seus homes havien completat un dels millors partits de la temporada. No va ser suficient per obtenir el primer triomf a casa en Lliga del curs –tercer empat en 10 partits a Cornellà–, però sí per encarar el 2020 amb energies renovades. “Estic encantat, molt content, com els jugadors. Espero que puguem oferir més tardes de satisfacció. Hem recuperat la connexió amb el públic. Això acaba de començar, ens queden 19 partits, però això ens portarà a sortir de la situació actual”, va comentar Abelardo en la roda de premsa.

El flamant tècnic blanc-i-blau havia promès un equip “intens i lluitador”, i la imatge que van mostrar els seus homes en la seva estrena no va decebre. Agressiu en la pressió, atent en el replegament, força vertical amb la pilota i presentant una consistència que va bloquejar els engranatges del Barça durant bona part del partit, l’Espanyol va presentar una imatge renovada que espera que serveixi com a punt d’inflexió de cara a la segona volta. La premissa del tècnic de lluitar per cada pilota dividida la va executar a la perfecció l’Espanyol, que no va defallir fins al final, quan va acabar trobant l’empat i també va estar a prop de culminar el que hauria significat una autèntica proesa en forma de remuntada. “Busquem que la gent vibri. Ens hem quedat amb ganes de més, però el punt és molt bo, anímicament li anirà molt bé a l’equip”, va confessar el tècnic.

Un nou esquema

Després del 4-4-2 de David Gallego i del 3-5-2 de Pablo Machín, Abelardo Fernández va proposar un 4-2-3-1 (que es recomponia en 4-4-2 en defensa) en què va reordenar nombroses peces: una defensa experimentada (Javi López, Bernardo, Naldo i Dídac); un doble pivot que combinava treball i tècnica (David López i Roca); tres mitges puntes (Víctor Gómez, Darder i Melendo), i un punta lluitador al qual coneix bé (Calleri). Set jugadors del planter en el seu primer onze inicial per afrontar un derbi en què els sentiments i la tensió van estar a flor de pell. Un onze combatiu que, tot i mostrar algunes esquerdes –especialment pel carril dret, per on van arribar els dos gols del Barça–, no va perdre la fe fins al final. Avançant la línia defensiva quan calia o anant a aconseguir els tres punts en el temps afegit, on amb Vargas i Wu Lei l’Espanyol va somiar amb la remuntada. “Buscàvem velocitat a dalt i ens va sortir bé”, va apuntar Abelardo, que va valorar molt positivament l’empat: “Esperem que sigui un punt d’inflexió, però cal buscar les victòries, pas a pas. Els jugadors se’n creuen capaços”. No té cap altra opció un Espanyol que sembla haver trobat la tecla, per fi, amb el tercer tècnic."