Messi, Suárez i Griezmann hauran de seguir millorant

Només un canvi en relació a Vila-real va incloure Quique Setién en l’alineació del Barça contra l’Espanyol. Ivan Rakitic va ocupar la plaça d’Arturo Vidal en un mig del camp altre cop en rombe, amb Busquets de migcentre defensiu i Leo Messi fent funcions de clàssic 10 argentí per darrere de dos puntes mòbils: Luis Suárez i Antoine Griezmann. Si a l’Estadi de la Ceràmica l’aposta va deparar, sens dubte, la millor actuació dels blaugranes amb Setién a la banqueta (1-4) i la millor mostra de complicitat entre els tres davanters més cars de la plantilla, el derbi va servir per posar una mica d’aigua al vi. El plantejament de Rufete, amb tres centrals i tres pivots per davant de la defensa, va omplir de cames la zona d’influència dels atacants del Barça i va confirmar les sospites que el tècnic culer havia expressat a la prèvia. Efectivament, davant d’un rival amb la defensa avançada i clara vocació ofensiva com el Vila-real, Messi, Griezmann i Suárez, estimulats pel canvi de sistema, van tenir espais per entendre’s com mai en tota la temporada. Però contra l’Espanyol la història no es va repetir. De fet, a la primera part, amb els dos equips amb 11 jugadors, va ser l’equip blanc-i-blau i no el Barça qui va tenir les oportunitats més clares per desfer el 0-0 inicial: Adri Embarba va topar amb Ter Stegen, que va a mà salvadora per matx, i Dídac Vilà va estavellar la pilota al pal.

L’esperança de la temporada

El trident ofensiu del Barça haurà de saber trobar forats contra plantejaments més defensius si vol ser la principal esperança de Setién en el que queda de Lliga, amb el Reial Madrid provisionalment a un punt amb un partit menys, i sobretot a la Champions League, una competició aparcada fins a l’agost que, davant la dificultat per reeditar el títol de Lliga, s’ha convertit en l’esperança per salvar la temporada i en l’excusa de la directiva per no obrir melons que no interessen.