L’home que va canviar la història del Girona

GironaEl 15 de juny del 2008 Montilivi va viure una d’aquelles tardes que no s’obliden mai. Després d’un curs ple de problemes econòmics i institucionals, el futur del Girona depenia de l’ascens a Segona. “Érem conscients que, si no pujàvem, el club segurament desapareixia”, admet Migue González (Terrassa, 1980), l’autor de l’històric gol contra el Ceuta que ho va arreglar tot i va permetre tastar, cinc dècades més tard, la categoria de plata. “Aquella plantilla sempre tindrà un mèrit immens, m’omple d’orgull haver-ne format part. Teníem un grup humà espectacular i la feina d’en Raül Agné, l’entrenador, va ser increïble. El dia a dia era complicat però estàvem molt units”. La transformació recent no hauria sigut possible sense un equip que, sense saber-ho, va posar la primera pedra a tot el que estava per arribar. “Potser no li dono tanta importància com la que realment té, però és evident que, en els èxits dels últims anys, hi ha el nostre gra de sorra”, afegeix.

Al llarg dels set anys de blanc-i-vermell (2007-2014), va disputar 249 partits, 215 dels quals a la LFP. Ningú n’ha jugat tants amb el Girona. El rècord, però, es veu amenaçat per Àlex Granell -està a 30 partits-, que el podria avançar aquesta mateixa temporada. “Sincerament, pensava que em superaria en Pere Pons -encara és segon, amb 203-. Però és qüestió de temps que algú m’atrapi; per això hi són, els registres. Tot i que encara és meu, eh, deixa’m defensar-lo fins al final, que m’ha costat molt”, explica, entre rialles. “M’estimo el Girona i la seva ciutat, per a mi és un honor que el meu nom hi estigui lligat”, afegeix. 32 anys després de xutar per primera vegada una pilota, Migue ha penjat les botes, malgrat que el cap i el cos tinguin algun dubte. “Hi ha nits que penso que haig d’anar a dormir perquè l’endemà tinc entrenament o vigilo els àpats perquè s’acosta el dia de partit”.

Integrat al futbol base

La seva nova feina és a l’estructura del futbol base gironí, on s’integrarà a l’àrea de captació. “Els nens han de saber que ningú regala res, que s’han d’esforçar, que hi va haver un dia que el club ho va passar malament. No tot és perfecte, encara que ho pugui semblar. Representen uns valors, han d’estar il·lusionats”. Tampoc cal cremar etapes abans d’hora perquè tot necessita el seu procés. “És bàsic que s’ho passin bé i s’apassionin, però això és vàlid per a tothom. Si tu no gaudeixes o no fas el que t’agrada, no rendiràs de la mateixa manera que una persona que sí que ho fa. Avui tot és més accessible i costa fer entendre que potser no aconseguiràs el que desitges. De fet, a mi també m’ha passat, no he pogut jugar mai a Primera, però penso que soc un afortunat perquè he arribat molt lluny i és molt difícil tenir continuïtat al futbol professional”, confessa. El Girona que va deixar i el Girona que s’ha trobat són dos clubs totalment diferents. “Sobretot, en l’organització i la manera de treballar; ara és molt més seriós. Les persones que hi ha saben què s’ha de fer, es preocupen per un bé comú”.

Dissabte els gironins visiten el Cadis, l’actual líder i un dels equips on ha jugat Migue. “Es trobaran un ambient descomunal, perquè el club és especial. A Segona B es reunien més de 10.000 persones. El jugador vol aquesta pressió, però no tothom l’encaixa. Jugar per al Cadis és diferent de tot el que he viscut”, diu, al mateix temps que comenta que el pas dels minuts correrà a favor del Girona. “El Cadis té l’obligació d’anar a buscar el partit i exposar-se, perquè es voldrà fer fort i imprimirà un ritme molt elevat des del principi. Són rivals directes, es veuran moltes alternatives. La Lliga acaba de començar, però el Girona ja ha de tenir en compte el goal average perquè a la segona volta, amb tot més definit, el partit es jugarà a Montilivi”. Per més individualitats que tinguin, els d’Unzué només arribaran a bon port si aconsegueixen ser un equip. “El grup és qui guanya el campionat i és vital que tothom tingui clar el seu rol i l’accepti. Mai saps què pot passar, al llarg de l’any, i s’ha d’estar preparat. Apareixen lesions, canvies d’estat d’ànim... Si alguna cosa vaig aprendre és a tenir controlat el que depenia de mi; que si no jugava, fos perquè l’entrenador no ho considerava i no perquè jo no m’implicava”, reconeix el jugador destinat a canviar la història del Girona. “El gol el vaig fer jo, però tota la plantilla serà recordada”, finalitza.