Neymar, l’amor platònic de Florentino Pérez

El PSG segueix rebutjant ofertes del Barça pel brasiler mentre el president del Reial Madrid es prepara per intentar per quarta vegada fitxar-lo

Florentino Pérez es va enamorar de Neymar el 2010. Llavors el brasiler era un crac en potència de només 18 anys que ja portava dues temporades jugant al primer equip del Santos, on era titular indiscutible. En dos anys acumulava un centenar de partits i havia anotat més de cinquanta gols. A més, acabava de debutar amb la selecció absoluta anotant un gol el dia de la seva estrena, contra els Estats Units. Uns mesos després, a principis del 2011, el president del Reial Madrid comença a engegar la maquinària per dur l’estrella del Santos cap al Bernabéu. Les converses no van arribar a bon port, aleshores. Ni el 2016, quan era al Barça. Ni l’any passat, al París Saint-Germain. ¿I ara? Per quarta vegada, el president del Reial Madrid està intentant contractar Neymar. Aquest cop el PSG s’hi posa de cara, però el futbolista torna a donar carbasses al conjunt blanc. Almenys, de moment.

Quan només falten dues setmanes perquè es tanqui el mercat de fitxatges segueix la incertesa sobre on jugarà Neymar la temporada vinent. El Barça ha mogut peça presentant una oferta que el PSG ja ha rebutjat dos cops els últims dies, tot i que ha mantingut oberta la porta a negociar. El Barça va proposar rebre Neymar cedit a canvi de pagar 160 milions al final de la cessió, però el PSG no va acceptar-ho. Després va proposar una cessió de dos anys, però el PSG no vol sentir res de res sobre cedir Neymar. El vol vendre. Veient la incertesa, la Juve també s’ha afegit a la subhasta, ja que el club de Torí pot posar Dybala com a moneda de canvi dins d’una possible operació. Per ara el jugador brasiler no s’ha pronunciat i els clubs es barallen als despatxos per intentar arribar a algun tipus d’acord. Segons explica l’entorn pròxim de Florentino, el president blanc estava decidit a fer una nova ofensiva per contractar Neymar, aprofitant les bones relacions del mandatari amb Nasser al-Khelaifi, propietari del PSG. Però van ser els assessors del president els que van aconseguir convèncer-lo de fer-se enrere, al·legant tots els problemes extraesportius de Neymar. Però amb l’entrada a escena del Barça, Florentino ha decidit tornar a la càrrega.

Amb l’escut blanc

En realitat, Neymar ja va vestir la samarreta del Reial Madrid. Era el 2006, l’any en què Messi ja començava a despuntar a l’elit i el club blanc volia copiar la fórmula que havia funcionat a La Masia. És a dir, contractar i formar el crac del futur al seu planter. Recomanat pels caçatalents brasilers, Neymar va anar a la capital espanyola per fer una prova per a l’infantil A. Els tècnics van quedar meravellats i van recomanar el fitxatge. Després, la directiva -presidida llavors per Ramón Calderón- va fer una oferta formal al jugador. Però el seu pare, que ja actuava de representant, va agafar el contracte i el va ensenyar als dirigents del Santos. Aquests van augmentar l’aposta fins al milió de dòlars, una xifra astronòmica per a l’època, però que venia parcialment condicionada perquè un any abans el Reial Madrid els havia pres Robinho i les relacions entre els dos clubs s’havien deteriorat. Quan el pare de Neymar va tornar amb la contraoferta, a Madrid el van enviar a passeig. L’anècdota, explicada per l’expresident del Santos Marcelo Teixeira en una entrevista a l’ As, serveix per observar com la relació entre Neymar i els diners ve de lluny. I, també, per comprovar que les habilitats negociadores d’O Pai -el seu pare- venien de sèrie.

A Florentino no li va fer gaire gràcia saber que aquell jove talent se’ls havia escapat de les mans. Tot i així, va entrar a la subhasta perquè jugués al Bernabéu a partir de l’estiu del 2012. L’acord amb el futbolista va ser ràpid i Neymar fins i tot va passar la revisió mèdica. Només faltava posar-se d’acord amb el Santos. Però aquí van començar els problemes. Resulta que el 2012 el Santos celebrava el seu centenari, i aquell mateix any hi havia eleccions al club. A cop de talonari, l’aleshores president, Luis Álvaro de Oliveira Ribeiro, va aconseguir retenir el jugador en una jugada molt ben calculada: Neymar Júnior era el gran reclam per al centenari del Santos, Oliveira tornaria a ser escollit i iniciaria el nou mandat cobrant el traspàs del jugador a un club europeu.

Tothom donava per descomptat que el Madrid anava per davant a la cursa, fins que el Barça va aparèixer en escena. Sandro Rosell, llavors president culer, va saber moure bé els fils per activar tots els seus contactes de l’època en què treballava per a Nike a l’Amèrica del Sud. Aprofitant que el jugador també estava esponsoritzat per la multinacional d’Oregon, Rosell va accedir directament al jugador i va bloquejar el fitxatge amb aquell famós acord signat amb N&N, a canvi de 10 milions i una penalització de 40 si s’incomplia el contracte. La resta de la història ja és coneguda: el 2013 Neymar aterrava a Barcelona i uns mesos després començava l’enrenou judicial per les condicions d’aquell contracte entre el Barça, el jugador i el Santos.

Florentino Pérez no va encaixar gens bé que el Barça li hagués passat la mà per la cara. Però el cas és que la temporada 2013/14 va ser relativament discreta per part del futbolista, que s’incorporava al Barça que havia de dirigir Tito Vilanova però que va acabar entrenant Gerardo Tata Martino. Un equip en davallada a qui se li va escapar la Lliga a l’última jornada, a casa, i que va veure com el Madrid li guanyava la Copa i aixecava també la Champions. Això va reconfortar Florentino, que semblava que s‘havia oblidat del futbolista brasiler.

Però no va ser així, perquè Neymar, fent trio amb Messi i Suárez, formaria una davantera letal el curs 2014/15, el del triplet blaugrana. Florentino necessitava un nou cop d’efecte i a la tardor del 2015 va contactar amb O Pai per negociar el possible fitxatge del jugador. La clàusula de rescissió era aleshores de 190 milions, que el president del Madrid estava disposat a pagar.

O Pai tenia a punt tota la paperassa i va jugar bé les cartes. Va informar el Barça i el club, llavors ja presidit per Josep Maria Bartomeu, va fer una contraoferta més que satisfactòria. El convertia en el segon jugador més ben pagat, només per darrere de Messi, i amb una prima de renovació de 64 milions bruts. Era l’estiu del 2016. Era el segon revés a Florentino.

Un any després, el 2017, Neymar volava a París a canvi dels famosos 222 milions de la seva clàusula de rescissió i s’enrolava en un PSG que semblava destinat a guanyar la Champions. Res més lluny de la realitat. El conjunt francès no va fer el salt de qualitat esperat i, acabat el curs, l’estiu del 2018, Florentino va creure que tenia l’oportunitat de pescar. “Es deu pensar que són rucs, els qatarians”, deien des del Camp Nou. Efectivament, l’oferta no va prosperar, i això que els mitjans de Madrid parlaven de més de 300 milions d’euros de traspàs. El PSG es veia obligat a donar una segona oportunitat al futbolista, que només havia estat 12 mesos a París, amb qui encara creien que podien aixecar l’anhelada Champions. Tampoc la van aconseguir la temporada següent, en què van tornar a caure als vuitens de final.

El 2011, el 2016 i el 2018 Florentino es va encarregar de fer saber al món que volia fitxar Neymar. Després de marxar tres vegades amb la cua entre cames, ara treballa amb més discreció una nova ofensiva. En uns dies se sabrà si aquesta nova tàctica li surt bé o no.

Més continguts de