Futbol Femení

Sandra Vilanova penja les botes als 32 anys "cansada de córrer pels altres"

La migcampista catalana ha decidit deixar el futbol perquè vol "viure una altra etapa, amb altres prioritats" i perquè sent que ja no li compensen les nombroses hores de dedicació

Als 32 anys, Sandra Vilanova ha decidit que plega. Que deixa el futbol. La catalana, que en l'última temporada va vestir la samarreta de l'Espanyol, penja les botes per fatiga mental, falta de motivació i desig d'iniciar una nova etapa a la seva vida. "Sento que ara és el moment de deixar-ho perquè estic cansada, sobretot mentalment. Són molts anys, moltes motxilles, viatges, quilòmetres, hotels, renúncies… Ja no em compensa com abans. Sento que estic en una altra etapa i tinc altres prioritats. Necessito estabilitat", ha comentat a l'ARA la migcampista, que no ha volgut iniciar cap nou projecte tot i tenir una oferta de renovació de l'Espanyol, una del Sant Gabriel i alguna opció de sortir a l'estranger. Quan arrenqui la Lliga aquest cap de setmana, Sandra Vilanova no jugarà a cap club després de 15 anys a l'elit.

Vilanova, que fa uns mesos va recollir el premi a la Millor Jugadora del 2012 de la Federació Catalana de Futbol, no sent que s'hagi valorat prou la seva feina al mig del camp en els últims anys –com ja va explicar en una entrevista amb aquest diari–, motiu que ha acabat de desgastar-la. "Crec que el que més m'ha cansat és córrer pels altres –confessa–. Sempre he estat encantada d'acceptar el meu rol, però em queda la sensació de saber que tenia altres coses a oferir i no he pogut". L'exjugadora del Platges Calvià, Llevant, Rayo Vallecano, Espanyol i Atlètic de Madrid reconeix que l' Europeu d'aquest estiu ha sigut "una decepció" que l'ha empès a prendre la decisió. "Era la meva única Euro i no he pogut gaudir-la com crec que mereixia. Estava en un dels meus millors moments de forma i hauria pogut aportar moltes coses que es van necessitar, coses per a les quals cal tenir 32 anys", apunta la internacional absoluta des del 2003. Dels quatre partits que va disputar la selecció espanyola abans de caure eliminada davant Noruega, Vilanova només va participar en un, contra França, en la segona jornada de la fase de grups.

"M'ha costat prendre la decisió perquè trobaré a faltar competir, sóc molt competitiva –explica Vilanova–. El futbol ha sigut la meva vida durant 18 anys. A més, deixaré de ser a prop d'unes poques però grans amigues i d'alguns entrenadors increïbles als quals no s'ha tractat com mereixien". De tota manera, Vilanova ho té clar i l'únic que lamenta és que "el final no hagi sigut l'esperat". "En els últims anys, els resultats no han acompanyat i em sap greu deixar-ho així".

Després de més de 15 temporades a l'elit, Sandra Vilanova, llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i diplomada en Fisioteràpia, tanca una etapa esportiva en què ha aixecat quatre lligues, cinc copes de la Reina i una Supercopa d'Espanya. Però la tanca amb ganes d'alliberar-se: "Ara guanyaré salut, tranquil·litat i temps. Temps per a mi, per compartir-lo amb qui jo esculli".

Més continguts de