Títols, Europa i permanència

Demostrar que el Barça no ha perdut qualitat aquest estiu

El Barça ha arrencat la Lliga situant-se com a colíder i agafant un avantatge -inesperat- sobre el Reial Madrid. Tot i l’inici prometedor pel que fa a resultats, l’equip d’Ernesto Valverde ha començat la temporada amb molts dubtes, sobretot per les incerteses que ha traslladat al vestidor la planificació esportiva de la cúpula blaugrana. El soroll arriba de fora mentre el tècnic basc intenta transmetre als jugadors la seva idea futbolística.

L’entitat barcelonista ha respost a la marxa de Neymar amb l’aterratge del jove extrem Ousmane Dembélé. Finalment no van arribar els fitxatges -un o dos- que va predir la secretaria tècnica per als últims dies del mercat. Després d’un estiu convuls, el Barça s’ha reforçat amb quatre jugadors, mentre manté oberta la carpeta de sortides: ara mateix el grup el formen 24 futbolistes i no tots hi caben.

Renovació incompleta

Ni Verratti ni Coutinho, els dos grans objectius del mig del camp

L’estiu va arrencar amb la frustració per Marco Verratti i va acabar amb la de Philippe Coutinho. Entremig, Neymar. La gran aposta de Robert Fernández per apuntalar el mig del camp aquest estiu era l’italià del PSG, però la intransigència dels parisencs per dur a terme l’operació va portar el Barça a canviar d’objectiu i l’interès va derivar en un futbolista de perfil totalment diferent: l’estrella brasilera del Liverpool Coutinho. Altra vegada la capacitat persuasiva dels catalans va quedar qüestionada, i la direcció esportiva va renunciar a fitxar una alternativa. I això que el Barça tenia enllestit l’acord amb Jean Michaël Seri, un migcampista ivorià de 26 anys que juga al Niça i l’operació del qual es va truncar a l’últim moment. A inici de curs el Barça tenia tres objectius de màxims per reforçar el grup: el lateral de l’Arsenal Héctor Bellerín, Verratti i Dembélé. Dels tres, finalment n’ha arribat un per suplir Neymar. En el lloc del carriler va aterrar al Camp Nou un jugador seguit des de fa mesos pel departament de scouting, el jove portuguès del Benfica Nélson Semedo. A la medul·lar l’escollit va ser Paulinho, un complement que no té res a veure amb el que representava l’italià del PSG i que va venir a Barcelona des de la Xina a canvi de 40 milions.

Excedència a la medul·lar

Fins a nou jugadors per a tres posicions del mig del camp

A l’espera que la plantilla pugui tenir alguna baixa d’última hora -no tots els mercats estan tancats-, el Barça compta ara mateix amb nou migcampistes, la majoria interiors, i un únic pivot, Sergio Busquets. Jugadors com Sergi Roberto, però, poden actuar en la posició del de Badia, mentre que altres futbolistes, com és el cas de Denis Suárez, poden jugar puntualment en zones d’atac.

La incògnita dels centrals

El quart central serà Vermaelen: Valverde no confia en Marlon

L’aposta de la secretaria tècnica per ocupar la plaça de quart central era el jove brasiler del filial Marlon Santos. Per això, el club català va executar l’operació de compra al Fluminense la primavera passada. Però l’aposta del club no va coincidir amb la de Valverde, que després de veure’l durant la pretemporada va preferir la sortida del central, cedit al Niça. El seu lloc l’ocuparà, de moment, Thomas Vermaelen, que tenia el cartell de venda penjat a començament d’estiu. El belga, castigat cada any per les lesions, completarà una línia de centrals formada per Piqué, Umtiti i Mascherano. Tot mentre s’espera l’arribada del colombià Yerry Mina.

Canvi de sistema

Valverde pot modificar el dibuix per donar més consistència

Amb Messi com a origen i final de tot, una de les novetats de l’actual Barça és que Valverde pot modificar el dibuix clàssic del 4-3-3, i que Luis Enrique ja va variar l’any passat cap al 3-4-3. Un canvi per donar més solidesa al mig del camp, o bé apostant pel 4-2-3-1 o bé pel 4-4-2, tal com ja s’ha demostrat en els dos mesos que duu a la banqueta.

L’Espanyol renova el fons d’armari per ser més competitiu

Assentades les bases d’un onze rocós el curs passat, el segon any amb Quique Sánchez Flores demanava recanvis de garanties per poder competir millor. La il·lusió generada a l’inici de l’estiu va anar minvant amb el pas de les setmanes, però com va passar el curs passat, l’Espanyol va tancar el mercat amb més alegries que penúries. Per segon any consecutiu, tocava prosseguir amb una renovació que, aquest cop, va ser significativa, encara que no tan brusca com el sacseig de l’estiu passat. Després de nou altes, deu sortides i una despesa neta de 2,4 milions, l’Espanyol compta amb una plantilla més equilibrada per poder fer el pròxim pas.

“La plantilla té ara molts més recursos que l’any passat. Respectant els jugadors de la temporada anterior, els que han vingut tenen un plus més. Hem potenciat totes les demarcacions”, va dir el director esportiu, Jordi Lardín. A l’espera que divendres Quique faci la seva pròpia valoració de l’equip i dels objectius als quals ha d’aspirar aquest curs, l’actual Espanyol no sembla pas inferior al del curs passat. L’únic dubte és qui cobrirà la sensible baixa de Diego Reyes. Naldo, Hermoso i Sergio Sánchez pugnaran per un lloc al costat de David López.

Un equip català i fet a casa

Serà l’equip amb més jugadors de Catalunya (12) de la Lliga

Recuperar l’ADN periquito era un dels objectius esportius que volia impulsar Chen Yansheng, i així està sent. L’Espanyol d’aquest curs compta amb 12 catalans i 12 jugadors que han passat per equips de les categories inferiors.

La paraula bentornat s’ha posat de moda a Cornellà, ja que 8 dels 12 jugadors del planter han tornat després de diferents experiències lluny de casa. La més il·lusionadora d’aquest estiu, un Darder que es preveu que sigui el cervell del nou Espanyol. El curs passat, dels habituals suplents només Caicedo (37%) va superar el 25% dels minuts jugats. Fons d’armari renovat per garantir la competència i poder fer un pas més cap a Europa.

El Girona barreja talent i fam en un equip per a la història

Quique Cárcel va segellar divendres passat, cinc hores abans que el mercat tanqués les portes, la primera plantilla del Girona a l’elit. Com en les últimes temporades, el club gironí ha confeccionat un equip que barreja experiència, fam i qualitat a parts iguals, elements indispensables per afrontar els duríssims reptes que esperen en un curs que, passi el que passi, és històric. Amb la continuïtat de Pablo Machín garantida tot just començar l’estiu i amb l’innegociable i característic 3-5-2 (diferents matisos el converteixen en un 3-4-2-1 o 3-5-1-1) com a pal de paller, el Girona ha sacsejat el mercat per trobar aquelles peces que l’acostin a l’objectiu final, una permanència que s’intueix tan meritòria com l’ascens assolit al juny.

Dels 24 jugadors, la meitat van estar sota les ordres del tècnic sorià el curs passat. Alcalá, Maffeo, Aday, Pere Pons, Àlex Granell, Borja García i Portu formen les arrels d’un equip que ha caigut dempeus a la categoria, sumant quatre punts de sis i oferint una imatge alegre i atrevida. De fet, ells s’han encarregat de mantenir l’essència esportiva damunt del terreny de joc en aquest inici de campionat, i a ells s’han d’afegir uns nouvinguts que aporten els seus coneixements després d’unes reconegudes trajectòries. Les peces escollides per apuntalar el projecte garanteixen un salt de qualitat que sembla que no necessita temps per a l’aclimatament. Gorka, Bernardo, Muniesa i Stuani s’han fet un lloc en un equip caracteritzat per la polivalència i els recursos dels seus protagonistes.

Més nacionalitats que mai

Pablo Machín comptarà amb jugadors de fins a vuit països

Un cop confeccionat l’onze tipus d’aquest inici de Lliga, les alternatives són molt llamineres. La solvència de Bounou garanteix el relleu a la porteria, mentre que la solidesa de Ramalho i Juanpe permet cobrir qualsevol baixa a l’eix sense que el rendiment disminueixi. L’única posició que grinyola és el carril dret, on l’exigència del sistema multiplica un esforç ja de per si considerable. Mojica i Carles Planas donaran refresc als intocables Maffeo i Aday. I, si fos necessari, Ramalho, Muniesa i Portu asseguren el tret. La zona més atapeïda, el mig del camp: Eloi garanteix compromís, Aleix García control de joc i Timor, polivalència. Douglas Luiz, Boulaya i Marlos, a les mitjapuntes, i Kayode i Olunga, davant, completen un bloc de luxe.

A la plantilla hi ha 8 nacionalitats diferents, el rècord en la història del club. Deixant de banda catalans (8) i espanyols (7), hi ha tres colombians, un marroquí, un brasiler, un francès, un uruguaià, un nigerià i un kenià. Tots units pels colors blanc-i-vermells i pel repte de viure un any inoblidable.