Futbol - Primera Divisió

Xoc d’estils entre dos amics amb gust per l’estratègia

La relació personal d’Unzué i Machín té el seu origen al 2010, quan dirigien el Numància

Juan Carlos Unzué va arribar a Sòria l’estiu del 2010 per fer-se càrrec d’un Numància desitjós de recuperar un lloc a l’elit del futbol. Aquelles van ser les primeres passes de l’exporter navarrès a les banquetes com a primera espasa, després d’iniciar el seu camí als terrenys de joc a l’Osasuna, tenir un discret pas pel Barça i triomfar al Sevilla. Un cop va dir prou, tenia clar fins on volia arribar. Alliberat de les responsabilitats que comportava estar situat sota els tres pals, va decidir suportar-ne d'altres, i va amplicar així el seu aprenentatge sobre l’estil que més l’ha marcat: el blaugrana, un model que avui intenta implantar a Vigo, tal com ho va fer a Sòria de bracet amb Pablo Machín, que era la seva mà dreta al conjunt castellà. “Situava els centrals molt oberts i enganxats a la línia de banda, i feia baixar el mig centre per crear superioritats i treure la pilota jugada des del darrere, amb els laterals ben amunt. Als jugadors els costava molt agafar els conceptes, ja que aquí no teníem els perfils adequats per realitzar aquell joc, però de mica en mica i sense renunciar a l’estil va corregir certs detalls, redreçant el rumb”, explica Luis Hernández, redactor d''Heraldo-Diario de Soria'. Tot el que va aprendre de Rijkaard i Guardiola durant la seva etapa com a tècnic de porters a Barcelona és el que intentava traslladar als jugadors del Numància de l’època, en un curs on l’equip va acabar en la 10a posició. “Els dos van iniciar una molt bona relació que encara avui perdura. Unzué treballava molt l’estratègia i Machín ho va captar a la perfecció, ja que a Segona la pilota aturada et pot donar un alt percentatge de gols”, afegeix.

El 2013 Unzué s’integrava al cos tècnic de Luis Enrique en la seva primera experiència a Balaídos, després d’un fugaç pas pel Racing on no va arribar a debutar. Allà s’originen els ideals futbolístics que el Celta no vol defugir. Acostumats als partits elèctrics plantejats per Berizzo, que se sentia còmode en l’intercanvi de cops, aquesta assimilació de conceptes és el procés que viuen ara a Vigo: fan del bon tracte per la pilota el pal de paller de la metodologia del navarrès. “Sabíem el que ens trobaríem. El Celta de Luis Enrique va deixar una gran impressió i molt bones sensacions, tot i que les comparacions amb Berizzo són difícils. Estàvem acostumats a un gran espectacle i aquest és un estil de joc diferent, més elaborat i que requereix paciència. L’arrancada està costant, però l’afició està il·lusionada i amb la confiança que veurà un bon futbol”, assenyala Julio Bernardo, redactor del 'Faro de Vigo' que, amb només sis jornades, n’ha tingut prou per observar les virtuts que comporta treballar correctament la pissarra. “Era una assignatura pendent, tant en l’aspecte ofensiu com defensiu. És el que està funcionant millor”. Però no tot pot ser positiu: “L’equip està pagant el lògic peatge de l’adaptació al nou estil. Costa sostenir el rendiment de l’equip durant els 90 minuts; hem vist instants molt bons de joc que no han tingut continuïtat”, manifesta.

Tot gira al voltant de la pilota

Mentre el tècnic sorià arribava a Girona per protagonitzar el miracle de la salvació i progressar, any rere any, fins a aconseguir la gesta de l’ascens, Unzué seguia amb la seva formació. “Vaig tenir la sort d’aprendre d’ell. Parlem habitualment; les nostres converses s’allarguen bastant", diu somrient. "En aquest temps tots dos hem evolucionat, tot i que la seva virtut més gran segueix sent que té clar el que vol i ara disposa de futbolistes d’un perfil amb el qual pot intentar dur a terme els seus ideals”, exposa Machín. El 3-5-2 que utilitza però, no té res a veure amb el joc que intenta arrelar Unzué. Els característics carrils llargs i profunds, on els gironins canalitzen bona part de les seves intencions ofensives, i l’assortiment de pilotes a Borja García i Portu –imaginatiu el primer, passional el segon– perquè escullin la millor opció en el moment precís són dues de les virtuts que fan del Girona un conjunt especialment perillós, estratègia a banda. “Ha construït un sistema diferent del que utilitzen la gran majoria, amb moltes variants tàctiques. Quan es replega ho fa d’una manera tan agressiva que, al mateix temps, es converteix en una pressió molt elevada”, analitza Unzué.


Un dels jugadors més afavorits amb l’arribada del tècnic navarrès a Vigo és Pione Sisto, que mostrava la seva satisfacció aquesta mateixa setmana. “El curs passat teníem més situacions d'un contra un, i ara tot és més tàctic i elaborat. Intentem sortir amb la pilota jugada des del darrere, i no és fàcil; ens hem d’adaptar al que demana el nou cos tècnic, i això requereix temps”. Aquest temps, però, en el futbol és escàs i només els resultats permeten desenvolupar les idees del que les transmet. Avui a Balaídos les pissarres deixaran de banda l’amistat entre Juan Carlos Unzué i Pablo Machín durant 90 minuts d’un xoc d’estils que s’intueix apassionant.

Més continguts de