Alexia som totes
La principal conseqüència de la lesió d'Alexia Putellas és que la jugadora estendard del Barça i de la selecció espanyola, la millor, estarà fora dels terrenys de joc un mínim de nou mesos per una lesió del lligament encreuat anterior. Els esportistes homes solen recuperar-se abans, uns tres mesos abans. D'això la majoria dels aficionats se n'han assabentat gràcies a Alexia, perquè encara que ja existien estudis científics sobre per què les dones tenien fins a tres vegades més probabilitats de trencar-se el lligament, no els havien fet ni cas. Resulta que en la medicina, com en tot en aquesta vida, hi ha un biaix de gènere i per això ha estat explicada, analitzada i testada pensant solament en els homes, com si no existíssim.
Hi ha raons anatòmiques (les dones tenim la pelvis més ampla) i també hormonals (tenim alteracions en el col·lagen que provoquen alteracions per les quals el teixit muscular resisteix menys) que expliquen que el trencament del lligament encreuat sigui la lesió més freqüent en la Primera Iberdrola. El nostre cos és diferent del d'un home, vaja, així que l'energia a intentar posar la culpa de la lesió d'Alexia Putellas en la casella del Barça o de la selecció és un desaprofitament. El debat sobre els calendaris de bojos perquè la FIFA i la UEFA treguin profit de futbolistes, siguin homes o dones, als quals paguen els seus clubs és una altra història que pel que sembla ningú està disposat a assumir perquè tots munyen la vaca i clinc-clinc, caixa, però una major i millor perspectiva de gènere és urgent perquè encara estem en bolquers.
En el llibre Dones invisibles per a la medicina, Carme Valls assenyala, per exemple, que la principal causa de mort en les dones són les malalties cardiovasculars, ja que els símptomes poden ser diferents dels d'un home; nàusees, mareig, dolor al coll, i no al pit. Ens hi va la salut, física i mental, la vida, a rebel·lar-nos perquè no ens continuïn tractant i a sobre sobremedicant quan ens queixem. Després de la lesió d'Alexia i dels arguments científics als quals els mitjans de comunicació han donat difusió, s'obre una via per reclamar recerca, cures i atenció amb perspectiva de gènere. Totes som Alexia. Som la meitat de la població mundial. És un dret. I punt.
