La contradicció d'una classificació enverinada

Periodista i entrenadoraEl 0-0 se celebrava a les dues banquetes. Espanya feia festa per haver-se classificat per primer cop a la història per als vuitens de final d’un Mundial i la Xina somreia perquè les caramboles li permetran esquivar els Estats Units. Aquesta serà, molt probablement, la sort de la roja després de l’empat ahir a Le Havre, tot i que caldrà esperar a dijous per veure si les nord-americanes no perden davant Suècia i confirmen que acaben primeres al Grup F. Un triomf nòrdic dibuixaria un creuament a priori més assequible, però que ara per ara ningú s’espera. Qualsevol altre resultat que no sigui una victòria sueca portarà Espanya davant els Estats Units, que s’han mostrat implacables en les dues primeres jornades a França. És cert que l’actual campiona només s’ha enfrontat a Tailàndia i Xile, però el balanç de 17 gols a favor i 0 en contra, i havent lluït gairebé dos onzes diferents, intimida. Fa tremolar.

Era la part negativa de l’alegria d’ahir a l’Stade Océane. Les jugadores es contenien damunt la gespa, conscients del que ve a la següent ronda. Van atendre les aficionades que demanaven fotografies amb cara seriosa, van signar uns quants autògrafs amb professionalitat i van saludar els familiars desplaçats amb un somriure de circumstàncies. El president de la RFEF, Luis Rubiales, les va felicitar després del partit, però l’emoció en general era relativa.

Durant el partit va fer la sensació que tothom acceptava les travesses per ser terceres de grup. A Espanya li anaven bé poques combinacions, perquè tot el que no fos perdre la deixava com a segona, i més amb la golejada d’Alemanya en paral·lel davant Sud-àfrica. Res dibuixava un escenari que esquivés el gran fantasma i menys amb el to baix que tenia el partit. La Xina jugava el seu joc, expectant i reactiva, i a Espanya se la veia sense idees en el seu intent de portar la iniciativa. Ningú especulava, aparentment, però a tot li faltava més mala intenció. Els contraatacs xinesos eren inofensius, molt més imprecisos que el primer dia contra Alemanya. Qui millor va jugar va ser la portera Peng, que va fer tres grans intervencions a xuts de Guijarro i remat de Jenni Hermoso, i va permetre salvar un punt. Amb quatre, la Xina té garantida la classificació passi el que passi amb la resta de partits.

La fita de superar la fase de grups amaga la falta de punteria d’Espanya, que porta dos gols de penal dels tres marcats. Si no s’encerta la tecla, sembla difícil que es pugui fer pessigolles a les pròximes rivals. Certament, l’onze de Jorge Vilda tenia voluntat de resoldre la falta de gol amb Nahikari en punta, Jenni d’enllaç i Mariona i Lucía a les bandes. Però el bloqueig era general. La sortida de pilota no era neta i només les diagonals llargues oferien una solució per encarar porteria. Tot, però, massa directe. Al descans va entrar Falcón a l’esquerra i Guijarro va avançar línies. L’equip va abocar-se més, però continuava faltant-li profunditat en les laterals.

En directe des de l’estadi -CaixaBank va convidar diferents periodistes al partit-, la sensació d’impotència era més evident que mirant l’enfrontament per la televisió. La cridòria descompassada dels aficionats no fa més que afegir histèria en cada atac. I l’equip necessita més calma però alhora menys calma. Sona a contradicció. Com que passar a vuitens sembli més mala notícia que bona.