28/12/2021

Confiem que el bienni no sigui trienni

2 min
Vicente Moreno, entrenador de l'Espanyol

Em veig ara fa un any recordant Hegel i la seva Fenomenologia de l’esperit per descriure l’any 2020 que s’estava acabant. Un any que, en totes les seves dimensions, havia estat ben negre. Negre si pensava en mi, negre si pensava en el món, negre si pensava en l’Espanyol. Acabem el 2021 i crec que –tot i l’alegria de l’ascens– el recordaré com una continuació de l’any anterior: haurà estat el meu bienni negre. El millor que en puc dir és que, com l’Espanyol, me n’he sortit. Però no podem cantar victòria: dos anys complicats no són garantia d’un any bo. Perquè després de dos de dolents sempre en pot arribar un de pitjor. I, de moment, la traca final –ara ja només parlo de l’Espanyol– no podia ser pitjor: un partit en un horari absurd i amb mig equip positiu de covid. No serà fàcil trencar la mala ratxa de resultats fora de casa.

L’avantatge de venir d’un període nefast és que tens elements per relativitzar el present. Ara que anem onzens ens queixem perquè no hi ha manera de guanyar com a visitants. Fa un any vam patir per guanyar l’Almeria en un partit de Segona jugat sense espectadors. Ara hem gaudit de grans victòries en una comunió fantàstica entre equip i afició. En tota la primera volta, som l’únic equip que ha guanyat el Reial Madrid. 

Per a aquest 2022 he pres, com Gil de Biedma, la resolució de ser feliç. “Contra todos y contra mí”. I també ha de ser l’any en què l’Espanyol prengui aquesta resolució: contra tots i, sobretot, contra ell mateix. Perquè es donen les condicions objectives per fer un salt endavant: només la pròpia incapacitat o la pulsió autodestructiva poden impedir el gir. Sense urgències econòmiques, amb una afició il·lusionada, amb la confirmació de la nostra capacitat de resistència, amb una tendència general de la Lliga a una major igualtat. Estem entrant en l’any postcovid i post-Segona. I portem tota una vida produint un sistema d’autodefensa que ens ha fet immunes a gairebé tot. Hem passat totes les proves d’esforç, hem sobreviscut als pitjors perills. Això ens fa forts, i des d’aquesta fortalesa hem de bastir un projecte ambiciós. Destinar l’energia que ens ha permès resistir a construir. 

Després del bienni negre no hi ha punt mitjà. O esdevé trienni o ens espera la millor època. I ara no sé si penso en mi, en l’Espanyol, en Catalunya o en el món.

stats