L’art de cuidar el cos al màxim nivell
El dietista Sergi Mateo és l’encarregat de la planificació nutricional del Girona
Girona“S’ha de donar importància al menjar, tot i que no hem d’oblidar que és un factor més dels molts que envolten un esportista: la preparació física, el descans, el treball dels fisioterapeutes i readaptadors, l’anàlisi, l’estil de vida...”, explica Sergi Mateo (Olot, 1986), nutricionista del Girona, un dels clubs que aposten fermament per uns hàbits d’alimentació saludables que beneficiïn primer la persona i, en conseqüència, el jugador. “Darrerament està agafant molta força, però m’agrada explicar-ho tenint en compte que és part d’un tot. Quan el futbolista atén tots els aspectes el seu rendiment millora, malgrat que la genètica i l’actitud també hi tenen molt a dir”. D’adolescent va començar a mostrar inquietuds per un estil de vida sa que contribuís a esprémer les seves capacitats. Ara ha publicat la primera guia il·lustrativa dedicada exclusivament als futbolistes ( Se juega como se come, amb la paraula entrena ratllada), juntament amb els dietistes Aritz Urdampilleta, de qui va ser alumne, i Anna Sauló, per resoldre els dubtes que li passen pel cap al jugador. “Fa 10 anys, quan vaig començar a estudiar la carrera, la gent em deia si estava boig. Pocs es fixaven en la dietètica”, assegura Mateo, que va acabar aconseguint el que es proposava. “Era la meva tria, sempre m’he volgut cuidar. Encara que el nivell no tingués res a veure amb l’elit, quan jugava tenia les mateixes pautes de conducta. Abans els clubs no tenien en compte aquests aspectes. Jo tenia limitacions futbolístiques, carències que m’obligaven a preguntar-me què podia fer per rendir més. La resposta era clara: ser estricte amb mi mateix”.
“No s’exclou res”
A l’hora de trobar una excel·lència que doni un rendiment immediat, l’alt nivell no queda al marge dels canvis. El cos és l’eina principal de l’esportista, cuidar-lo és una prioritat i una exigència. “El futbolista s’ha adonat que cada vegada té més professionals al seu voltant. Rep ajuda per créixer i n’és conscient, es deixa portar, s’ha obert de mentalitat”. Incorporat a la dinàmica del Girona des de l’estiu passat, malgrat que ja hi havia col·laborat fa dues temporades -en l’àmbit individual amb alguns jugadors- i el curs passat -dues o tres vegades per setmana-, ha creat un model propi. “Prioritzem els vegetals (verdures, fruita seca, cereals, llegums, fruites, hortalisses), ho combinem amb les proteïnes i els derivats dels llegums, i reduïm la quantitat de productes càrnics”.
A Montilivi no es pronuncia la paraula prohibició. “No s’exclou res, només s’ha de saber quan es pot fer”. Des de Manchester, on la triatleta Sílvia Tremoleda s’encarrega de l’aspecte alimentari, s’aprova i es dona consell si fa falta. “Tenim comunicació constant i sempre està disposada a ajudar, sigui per correu electrònic o per telèfon”.
Un exemple per a noves generacions
Cada dia els homes de Pablo Machín passen controls que permeten avaluar com els respon el cos. La dieta, a títol individual, és rígida però fàcil de portar gràcies a les innovacions de Mateo, que dibuixa cada àpat evitant entrar en la rutina. “Me’ls haig de guanyar, el jugador ha de creure que li aniran bé les coses que li dic. Forma part d’un joc: jo els dono i ells em donen. S’ha d’evitar caure en la monotonia”. La resposta del vestidor ha sigut molt positiva. Esmorzen i dinen junts a les instal·lacions del PGA, a Caldes de Malavella, quan entrenen a Riudarenes. Si ho fan a Montilivi, els àpats són al Restaurant Siloc. També tenen l’opció d’endur-se el sopar a casa, no es deixa res a l’atzar. Intenten ser precisos amb els elements que es poden controlar, que depenen d’un mateix. “Si van a un restaurant, em poden trucar o m’envien una fotografia de la carta per WhatsApp i ho consensuem. Fins i tot hores abans truco per avisar de quin jugador anirà a sopar i ho deixo demanat”. Els resultats no s’han fet esperar: les lesions musculars s’han esvaït en gran mesura i, quan el rival comença a defallir, el to físic dels gironins encara té reserves al dipòsit. Se senten forts gràcies a la suma de tots els factors.
La tasca del Girona traspassa la frontera del primer equip per arribar als conjunts de base. “Els nois saben què han de menjar abans, durant i després dels partits. Ni refrescos, ni brioixeria, ni patates de bossa. Creiem convenient posar normes saludables perquè ja creixin amb aquest estil. Tenen un control de composició i massa corporals, greixos, etc.” Les famílies adquireixen una importància cabdal. “El fet que el primer equip cregui en una sèrie de models arrossega i facilita que també els practiqui tot el futbol formatiu. Ens hem reunit i els preparadors físics de cada equip em traslladen preguntes sobre diverses gestions”. I el futur? “Sempre es pot millorar. Actualment les persones tenim un nivell de salut molt baix. La pressió de la indústria alimentària sobre els nens és molt directa. Veiem que en edat infantil i juvenil la taxa d’obesitat ha pujat massa. Hem de lluitar contra tot això, informar-ne els pares, parlar-ne. Crear consciència”, acaba.
