ALTRA MIRADA

El dia que els trigèmins Resta es van convertir en rivals

El Pau, que juga al Girona B, s'ha enfrontat als seus germans Sergi i Dani, del Llagostera B

Amb les espelmes del 19è aniversari encara traient fum, el futbol podria regalar un homenatge als trigèmins Resta. Després de tota una vida jugant junts, els germans Pau, Dani i Sergi han sigut rivals per primera vegada. “Va ser una sensació molt estranya”, coincideixen tots tres.

Gairebé sempre agafats de la mà, va arribar el dia en què se la van donar com a rivals. Va ser una jornada amb aires de nostàlgia. Van sortir tots tres junts amb el mateix cotxe des de casa els pares, com havien fet tota la vida, però acabarien entrant en vestidors diferents. “Això va ser el més estrany de tot”, confessa el Dani. Tot i que durant 19 anys se les havien tingut centenars de vegades a casa, no era el mateix enfrontar-se al camp de futbol. La germanor dels Resta es va posar en qüestió per primer cop, cosa que va generar una dolça inquietud en els seus pares, que “no sabien a qui animar”. La victòria sobre la gespa va ser del Pau, que juga al Girona B i que es va imposar 1-0 al filial del Llagostera, en un duel corresponent a Primera Catalana. Només el Pau es va endur els tres punts, però tots tres es van guanyar el dinar que van fer a casa després del partit. Com en els vells temps.

Els invencibles de l’Empordà

La petita localitat empordanesa de Tor té l’orgull d’haver vist créixer tres germans nascuts el 14 de novembre del 2000. La rivalitat es va gestar al jardí de casa, a les tardes després de l’escola. “La mare ens havia de cridar diverses vegades per entrar a sopar”, explica el Sergi. El pati de casa es convertia en el municipal de Can Resta, i les ferides, la victòria i la derrota tenien una flaire molt casolana. La mirada d’orgull del pare, el Lluís, que havia jugat a Tercera Divisió, ha anat creixent amb el pas dels anys, fins a veure arribar els seus tres fills a la categoria de Primera Catalana.

L’Escola Francesc Cambó, a Verges, va ser l’escenari que va veure néixer els dots futbolístics dels trigèmins. Els van acabar desenvolupant al club L’Empordanet, fundat a finals dels anys 90 per unir les localitats d'Albons, Bellcaire, Verges i Jafre. Amb aquell equip, de manera excepcional i insòlita, aconseguirien sumar fins a sis temporades seguides sense perdre cap partit. El jardí de casa va veure créixer els tres germans al mateix equip amb només un resultat: la victòria. “Vam pujar tantes categories que vam arribar a competir contra el Girona –explica el Pau–. Quan van venir els gironins es van posar les mans al cap perquè jugàvem en un camp de sorra. Vam guanyar 2 a 0 i vaig fer un gol tirant-me de cap en planxa”. Deu anys després, l'ara central del filial del Girona encara vibra amb aquella gesta. Els records en el futbol perduren malgrat el pas del temps. “Encara mantenim el mateix grup d’amics”, confessa el Dani.

El punt d’inflexió

Amb 11 anys van fitxar tots tres pel Gironès, últim equip en què els seus pares, la Núria i el Lluís, els veurien jugar junts. Dos anys després, però, el Pau es va separar del camí dels seus germans fitxant pel Girona, mentre que el Dani i el Sergi van marxar al Figueres.

L’hora de la veritat va arribar el setembre del 2018, amb la marxa dels germans Resta a la Universitat de Girona. Des d’aleshores no viuen junts, no juguen tots tres junts al mateix equip, ni tampoc passen les tardes fent lliscar la pilota sobre la gespa del jardí de casa a l'arribar de l’escola. Una gespa que reposa mentre espera amb delit que arribi el cap de setmana, en què tots cinc es retroben per esvair la nostàlgia. “El futbol continua sent el protagonista a taula”, revela el Sergi, tot i que els secrets del vestidor són sagrats ara que el Dani i el Sergi juguen al Llagostera B, i el Pau al filial del Girona, on fins i tot ja ha sigut convocat amb el primer equip.

Sigui com sigui, si hi ha alguna cosa que farà inseparables els germans Resta és el futbol, potser fins i tot més que la sang que els corre per les venes.

Més continguts de