ESPANYOL

Gerard Moreno, a dos gols de proclamar-se rei de Cornellà

El perpetuenc pot seguir els passos de Marañón a Sarrià i Tamudo a Montjuïc

Cuando era pequeño solía pensar que después de Tamudo no habría nadie más. Máximo goleador perico y también catalán, se llama Gerard Moreno y lleva el 7 detrás”. Gairebé tots els seguidors habituals a l’RCDE Stadium ja se saben les estrofes d’un càntic que, enguany, ha fet fortuna al feu de l’Espanyol. “Se’m posen els pèls de punta quan l’escolto, el primer cop que el vaig escoltar vaig sentir un orgull enorme. Ja el tinc al cap i algun cop també el canto”, reconeix l’homenatjat per la grada, que aquest curs s’ha confirmat com un dels grans davanters de la Lliga. El mateix estadi, de fet, el cantava segons abans que marqués el decisiu gol del triomf contra el Reial Madrid a finals de febrer.

Moreno suma 22 dianes (el 63% de les 35 que acumula com a blanc-i-blau) en l’actual camp espanyolista, on ben aviat es pot convertir en el màxim golejador de la història de l’estadi. L’idil·li de Gerard amb el gol a Cornellà s’està convertint en una constant, i diumenge, contra l’Alabès, el perpetuenc podria agafar el relleu com a rei de l’RCDE Stadium. Lluny han quedat els 18 de Stuani i Caicedo, els 16 d’Osvaldo i Verdú, i els 12 d’Álvaro Vázquez, l’únic dels últims que encara podria escurçar distàncies amb ell si torna a final de curs a l’Espanyol. L’únic que se li resisteix és Sergio García (23), que encara pot augmentar la seva xifra particular (li resten quatre partits aquest curs i, si el club ho acorda i el renova, tots els de la temporada vinent). La projecció golejadora de Moreno, però, sembla pràcticament impossible d’igualar pel veterà atacant.

“No penso anar-me’n”

L’atacant espanyolista, que el 7 d’abril complirà 26 anys, està molt a prop d’escriure la seva pròpia història amb majúscules a Cornellà-El Prat com ja van fer Rafa Marañón a Sarrià (més de 74 gols dels 142 que va marcar com a espanyolista, segons l’historiador del club David Tolo) i Raúl Tamudo a Montjuïc (90 dels 140). Dos rècords que ja no es mouran. Ara li toca a Gerard fer el seu. “Si segueix així fins als 34 o 35, podria arribar a la meva xifra, però per aconseguir-ho cal estar-hi molts anys i fer una mitjana de 12 o 14 gols”, confessa Marañón, que considera especialment “difícil” assolir-ho a l’Espanyol, on costa “eternitzar-se moltes temporades”.

“El Gerard ho està fent molt bé, però ha de fer el seu camí. Fer comparacions no és bo. Ell és molt humil, fa bona feina i el temps ho dirà”, s’hi suma Tamudo, que prefereix que no el comparin constantment amb ell. Per xifres, gols clau com els anotats contra el Barça i el Madrid i el lideratge que tots dos han exercit en atac, amb tot, sembla impossible evitar comentar-ne les similituds. El mateix Gerard ho considera un elogi, encara que se n’intenta desmarcar: “Ni m’agrada ni em deixa d’agradar. Tamudo és una llegenda al club que, per sort, tinc al vestidor. És un plaer que em puguin veure com ell, però intento fer la meva carrera de la millor manera possible”.

Al principi d’aquest curs, l’actual 7 periquito acumulava onze dianes a casa -quatre en el seu primer curs, 2015-16, i set en el segon, 2016-17-, i Sergio 21. Però aquest últim només n’ha marcat dos com a local aquesta temporada (contra el Tenerife i l’Atlètic), respecte als onze del primer -repartits en deu partits-. Un Gerard que, enguany, en una mostra del seu creixement personal, ja ha igualat la xifra total acumulada en els dos anteriors cursos. Moreno, però, no només aporta gols: és el primer defensa de l’equip, un dels jugadors que més pilotes recupera i un dels que més corre: acumula prop d’onze quilòmetres per partit. “Aquest sistema fa que els davanters puguem tenir contracops i ocasions quan els rivals tenen la pilota controlada. Amb Quique Sánchez Flores he millorat molt, crec que aquest sistema em beneficia”.

Malgrat els cants de sirena d’altres equips, Moreno té clar on vol seguir: “Em veig bé a l’Espanyol, ni penso a marxar-ne, estic molt agraït pel tracte de l’afició, del club i dels companys. Ni em plantejo anar-me’n, no he escoltat cap proposta, només penso a acabar el curs de la millor manera possible”. Si cap oferta marejadora el fa canviar de parer, l’entitat tindrà en ell un nou referent per molts anys. Cornellà-El Prat està a punt de proclamar un nou rei que ja reclama el seu tron.

Més continguts de